La regió central té cap a vint espècies invasores d’especial incidència

A la presència històrica de rates de claveguera o la canya de riu, s’hi afegeix la proliferació d’especímens com el mosquit tigre, cotorres i el porc vietnamita

Canya comuna a la llera del Llobregat entre Castellbell i Monistrol | JORDI ESCUDÉ

Canya comuna a la llera del Llobregat entre Castellbell i Monistrol | JORDI ESCUDÉ / Jordi Escudé Vila

Jordi Escudé

Jordi Escudé

En el conjunt de les comarques centrals hi ha actualment comptabilitzades cap a una vintena d’espècies invasores amb una especial incidència al territori. 

La pampa del Caucas  | DEPARTAMENT D’ACCIÓ CLIMÀTICA

La pampa del Caucas | DEPARTAMENT D’ACCIÓ CLIMÀTICA / Jordi Escudé Vila

Així consta en un nou informe que el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat ha encarregat al CREAF per actualitzar el catàleg EXOCAT, amb dades recollides des de fa 12 anys. Inclou fins a 1.678 espècies exòtiques identificades a tot Catalunya, de les quals al voltant d’un 12% es poden considerar invasores per la facilitat amb què s’estableixen i s’expandeixen, «i pels seus efectes a nivell econòmic, biològic, en l’ecosistema, en el paisatge, i en alguns casos també sobre la salut humana», segons ha explicat a aquest diari el responsable d’espècies invasores i projectes de conservació del departament d’Acció Climàtica, Jordi Ruiz.

La tortuga de Florida  | DEPARTAMENT D'ACCIÓ CLIMÀTICA

La tortuga de Florida | DEPARTAMENT D'ACCIÓ CLIMÀTICA / Jordi Escudé Vila

En aquest context, la Catalunya Central seria «un territori intermedi». I és que les espècies exòtiques, i per tant les invasores, «progressen més allà on hi ha més alteracions del medi i més activitat humana», diu Ruiz, la qual cosa deixa les comarques centrals en una «zona de transició» en el conjunt de Catalunya, on el greuge es concentra al litoral, prelitoral i àrea metropolitana. A l’interior, comarques com el Bages o l’Anoia són més susceptibles a tenir aquest tipus d’espècies que zones més de muntanya. Tanmateix, es compten a centenars les espècies exòtiques, i també d’invasores, si bé n’hi hauria una vintena d’especialment esteses al territori. 

El porc vietnamita  | DEPARTAMENT D'ACCIÓ CLIMÀTICA

El porc vietnamita | DEPARTAMENT D'ACCIÓ CLIMÀTICA / Jordi Escudé Vila

La majoria es troben tant a la Catalunya Central com en altres indrets, tret de la pampa del Caucas (o julivert gegant), una planta que creix a la ribera alta del Segre, i per tant fins ara només se n’ha identificat exclusivament a la Cerdanya i al nord de l’Alt Urgell. «Ens preocupa moltíssim pels efectes en la salut humana perquè provoca cremor», sosté Ruiz, des d’urticàries, fins a ampolles o decoloracions de la pell.

La cotorra de Kramer  | DEPARTAMENT D’ACCIÓ CLIMÀTICA

La cotorra de Kramer | DEPARTAMENT D’ACCIÓ CLIMÀTICA / Jordi Escudé Vila

De fet, les plantes són el grup amb el nombre d’espècies invasores d’especial incidència més estès a les comarques centrals. Tot i que no tenen efectes nocius en la salut humana, també estan especialment esteses el saneci del cap, que creix especialment cap al Berguedà i la Cerdanya, o l’ailant, que ho fa prop de carreteres del Bages i l’Anoia. La seva proliferació desplaça vegetació autòctona allà on s’expandeixen, i en el primer cas, a més, ho fa especialment en zones de pastura, de manera que va disminuint la quantitat de superfície on es poden alimentar els ramats. Finalment, també és molt invasiva la canya comuna, que va arribar fa segles i s’ha estès molt pels marges dels cursos mitjà i baix dels rius. Si bé s’aprofiten per a l’horta, i sobretot per fer tomaqueres, «transformen la vegetació de ribera, i com que és tan atapeïda, no deixa espai per a les espècies de vegetació autòctones», amb els conseqüents efectes sobre la fauna «que ho té més difícil per moure’s i per alimentar-se», sosté Ruiz.

El mosquit tigre  | DEPARTAMENT D’ACCIÓ CLIMÀTICA

El mosquit tigre | DEPARTAMENT D’ACCIÓ CLIMÀTICA / Jordi Escudé Vila

Els peixos d’aigua dolça són l’altre gran grup invasiu, «amb espècies depredadores per les quals el nostre ecosistema no estava preparat», com la carpa, el peix gat, el black bass (o perca americana), la truita irisada o la sandra. Transformen els rius, apunta Ruiz, i de retruc, també poden afectar la qualitat de l’aigua: «Tenir o no tenir un peix invasor d’aquest tipus pot condicionar que l’aigua sigui transparent o verda».

El cranc vermell | DEPARTAMENT D’ACCIÓ CLIMÀTICA

El cranc vermell | DEPARTAMENT D’ACCIÓ CLIMÀTICA / Jordi Escudé Vila

Les aigües de les comarques centrals també tenen rèptils invasors, com la tortuga de Florida, especialment comuna al Llobregat i que, com els peixos anteriors, «també són molt voraces». Igualment, són invasores dues espècies de crustacis «molt característics en rius de la Catalunya Central». Cap al sud abunda el cranc roig, mentre que el cranc senyal és més propi de la riera de Merlès o de la Gavarresa. «S’ho mengen tot, i acaben afectant fins i tot les postes de peixos, les nàiades o als propis insectes», explica Ruiz.

També per terra i aire 

Fora de l’aigua també hi ha espècies invasores. En trobem en mamífers, i algunes hi són des de fa segles, com la rata de claveguera «que afecta molt zones mitjanes i baixes del territori», mentre que hi ha altres espècies més recents. El visó americà, per exemple, freqüent al Berguedà, el Solsonès i l’Anoia; o el porc vietnamita, també estès en aquestes comarques, «i que preocupa perquè s’hibrida amb el porc senglar, amb l’afegit que l’espècie que ens acaba quedant és molt més prolífica, tenint en compte que el porc vietnamita té més fills per ventrada que el senglar, i si es barregen al final acaba havent-hi més reproducció i més població». 

Entre les aus, darrerament han proliferat la cotorra argentina i la cotorra de Kramer, en diversos indrets de l’Anoia i el Bages. «Fa anys que són a Catalunya, i a la Catalunya Central han arribat més recentment», diu Ruiz, amb la peculiaritat que «viuen molt a prop dels humans», amb possibles efectes per a la salut com la psitacosi, o amb danys a l’agricultura «perquè també viuen en terrenys agraris».

També per l’aire, d’uns anys ençà s’han estès el mosquit tigre i la papallona del boix, amb efectes diversos. El primer, respecte els altres mosquits té la singularitat que «causa molèsties per picades més fortes que les de qualsevol altra espècie de mosquit» que es pugui trobar pel territori, i a més «ocupa un espai temporal diferent» perquè és diürn i no tant de capvespre, nit o matinada com la resta. Pel que fa a la papallona del boix, abunda a la Catalunya Central perquè «és un dels principals reservoris de boix», del qual s’alimenta, de manera que «quan s’acaba el boix, s’acaben les papallones».