“Dir que l'avantguarda ha mort és una traïció en la lluita per canviar el món”. La cita és d'Antoni Tàpies i fa referència a aquest paper transformador de l'art que va prendre força a l'arrencada del segle XX, amb les avantguardes rebel·lant-se contra l'academicisme, empenyent els límits establerts i desafiant les normes.
En cadascun dels moviments avantguardistes, (l'impressionisme, el cubisme, el futurisme, l'expressionisme, el dadaisme…) el creador inventa nous llenguatges artístics i es permet la llibertat d'experimentar. Eren temps difícils, temps de canvi i Europa es va convertir llavors en el punt de referència del món de l'art.
Avui, un segle després, en plena revolució digital, els països del nostre entorn tracen el camí cap a un futur que ve de la mà de la innovació, la tecnologia i una nova manera de conviure amb la natura i l'entorn. El planeta viu novament una profunda transformació i l'univers de l'art torna a forçar les costures, indagant noves maneres d'expressar-se sense lligams ni estretors per enderrocar les darreres fronteres de l'art: les del temps, les de l'espai, les que separaven l'obra de l'espectador. I en aquest nou pas de rosca, Occident mira cap al Japó.
