El campus que em va obrir les portes a la programació :: Prensa Ibérica per Telefónica

El campus que em va obrir les portes a la programació

Per Gema Carrasco
He assistit a l'Open Day de 42 Madrid per conèixer en primera persona aquest campus gratuït amb una metodologia disruptiva, sense llibres ni professors i on em podria convertir en programadora sense tenir coneixements previs

Com a redactora que soc, us podeu imaginar que vinc del món de les lletres. Em moc en l'entorn digital així que entenc el bàsic de html, cms i sé que hi ha diferents llenguatges de programació com JavaScript o Python. Poc més. Quan em van convidar a l'Open Day de 42, un taller de programació per a no programadors on introduir-te al món del codi, estava entre emocionada i espantada. Com puc “programar” si soc de lletres? Però la metodologia de 42 és innovadora, disruptiva i situa els estudiants com a protagonistes del seu propi aprenentatge basat en el ‘peer to peer’ (d'igual a igual) i la gamificació.

Vaig anar a les 16.00 hores al Districte de Telefónica a Madrid. Entre els meus companys de l'Open Day hi havia persones de totes les edats i professions. Ens van explicar que el projecte va néixer el 2013, quan un empresari es va adonar que no trobava talent digital per a la seva empresa. Aleshores va decidir invertir en un projecte que ajudaria a la transformació de la societat a través de l'educació i l'ocupabilitat. A Espanya va arribar el 2019 de la mà de Fundació Telefónica a Madrid i també és a Urduliz (Biscaia) i Barcelona, i al gener s'obre el primer campus a Màlaga.

Com a curiositat, el seu nom fa referència a un concepte procedent de la saga de llibres de Douglas Adams ‘Guia galàctica per a autoestopistes’. Per al sentit de la vida, l'univers i tota la resta: la resposta és 42. Justament, aquest nombre cobra més rellevància entre la comunitat de programadors ja que 42 és 101010 en binari i el caràcter número 42 en ASCII és l'asterisc, que es considera un comodí. Tota una picada d'ullet al que es ve a aprendre aquí.

Perquè coneguéssim què és 42 en primera persona, Jaime i Pablo, estudiants de 42, ens van explicar la seva pròpia experiència. “Al principi quan arribes no entens res, però després t'adones que has après molt. No tens professor a qui preguntar, només els teus companys que potser estan més perduts que tu”, ens explica Pablo. Abans que t’admetin has de passar per un període conegut com la piscina. Són 26 dies presencials al campus programat en què has de donar el millor de tu mateix. Sobre això, Jaime ens va donar la clau de42 i és que “competeixes amb tu mateix mentre ajudes els altres a enriquir l'entorn”. I és que, a 42, avances de la mà dels teus companys. No hi ha places limitades, de manera que la piscina és un període en què no competeixes contra els teus companys. Qualsevol persona interessada en la programació, independentment dels seus coneixements, pot provar el model transgressor de 42 que ofereix formació en oportunitats laborals com ara ciberseguretat, big data, intel·ligència artificial, blockchain o IoT. Els estudiants hi solen estar una mitjana de 3 anys i surten preparats per al mercat laboral. Aquest mètode garanteix el 100% d'ocupabilitat i els que el cursen obtenen una mitjana de vuit ofertes de feina per estudiant durant el temps que estan en el programa. La metodologia aconsegueix que les persones que surten d’aquí sàpiguen relacionar-se, fer equip i optimitzar el temps. Hi ha dos lemes a 42: ‘up to you’ (depèn de tu mateix) i “aprendre a aprendre”, una nova manera d'experimentar la vida.

Comença el repte

Després d'aquesta breu explicació sobre el projecte, ens vam posar per equips a resoldre el nostre primer repte (que no desvelaré per si us animeu a apuntar-vos a l'Open Day). Només una pista: per trobar la solució és imprescindible la col·laboració de tot l'equip. Una mostra de la filosofia de 42.

Un cop superat, següent repte. Cadascú ens vam posar en un ordinador i vam obrir un arxiu amb les instruccions. Els nostres únics aliats eren els companys del voltant i Google. Ens van advertir: "Les cadires tenen rodes perquè us pugueu moure per tot l'espai i parlar amb la resta de companys". Quin bon consell! L'exercici estava basat en el llenguatge de programació Linux i calia executar una ordre. És clar que tenir coneixements en programació era un avantatge considerable. Així que després d'asseure'm davant de la pantalla i que Google no m'aclarís tots els dubtes, vaig rodar fins als llocs dels meus companys, però no aconseguia aclarir-me. Vaig parlar amb la meva companya de la dreta, Carmela. Ella va estudiar dret i ho havia vingut a provar perquè el seu fill feia dos anys que era a 42. Vam intentar ajudar-nos mútuament, però estàvem una mica estancades. Javier se'n va adonar i va venir a explicar-nos el que ell havia esbrinat. Al seu torn, a ell l’hi havia explicat Alberto. Estàvem a punt de resoldre'l, però... s'ha acabat el temps. Si haguéssim tingut més temps, estic segura que la Carmela i jo ho hauríem aconseguit. En acabar ens van llançar una pregunta: Com heu pogut avançar? I gairebé a l'uníson tots vam dir: amb l'ajut del company.

L'experiència dels estudiants

No hi ha llibres, ni professors i està obert 24/7. Una metodologia totalment revolucionària, però qui decideix entrar-hi i aprendre és perquè realment ho vol fer. I de franc. Una oportunitat tant per a gent que vol formar-se en programació com reinventar-se en les feines del futur. A més, es fa molta pinya. Vaig acostar-me a un grup de quatre joves que estaven pel campus perquè m'expliquessin la seva experiència i descobrir com havien acabat allà.

Raúl, que va conèixer 42 per un article al diari, havia estudiat un grau superior de robòtica. A priori sembla que pot estar relacionat, però el jove ens assegura que no. “A 42 està tot molt gamificat, és com un videojoc i vas passant nivells”. Un cop passat el període de la piscina, passes a ser estudiant i tens una sèrie de reptes troncals, comuns a tots i un cop superat això, hi ha ramificacions que es correspondrien a les especialitats: intel·ligència artificial, big data, ciberseguretat… Un cop superada la part troncal, pots anar-te'n a un altre dels campus que hi ha al món: París, Roma… Tots els campus estan interconnectats i es retroalimenten entre ells.

Javi va decidir deixar Galícia i traslladar-se a 42 Madrid. En acabar batxillerat es va agafar un any sabàtic per decidir què feia amb la seva vida. Estava mirant universitats i va topar amb 42. Ja fa un any i mig que hi és: “Estic encantat, gaudeixo amb els companys, amb l'ambient i m'encanta passar hores aquí”. L´horari és lliure, tu decideixes el temps que hi vols passar. Per exemple, Javi hi passa una mitjana de 9 hores al dia. Però entre els seus companys n'hi ha que hi passen 7 hores i d’altres, 12. “Com que és flexible depèn de tu i del que vulguis avançar. Cadascú té el seu ritme i és possible compatibilitzar-lo amb la feina”, admet. Hi ha una zona amb llits llitera per a la gent que necessita descansar. Si un dia passes moltes hores també cal descansar una estona per continuar rendint.

Per la seva banda, Alejandro que s'havia format com a fotoperiodista reconeix que només sabia un parell de coses de maquetació, ha après de 0 des que va entrar al juliol. “El que fa molt bé és que et fa veure que hi ha mil maneres de resoldre els reptes, t'adaptes a la metodologia i la metodologia a tu”.

Manu, que venia del món del disseny fins que va decidir provar sort al campus, reconeix que estar amb gent fa que et motivis més. A més, “aprens a fer-te passar la por i gestionar la frustració”.

Ara toca reconèixer que sí, m'han convençut que podria programar. No és banal, cal dedicar-hi temps i esforçar-s’hi, però sé que podria. No hi ha gent maldestre o bona, hi ha estudiants motivats i amb ganes d'absorbir coneixement. I és que totes les formacions de 42 estan enfocades a l'ocupabilitat del futur i el campus és una oportunitat única.

Si hi estàs interessat, pots entrar i registrar-te per fer les proves de 42 Madrid i convertir-te en un estudiant més. És completament gratuït.

Inscriu-te