El dia que els espanyols van començar a donar puntades de peu a una pilota: així explica el Museo del Fútbol la història d'Espanya
- Text: Alberto Gómez
- 21 setembre 2023
A la Ciudad del Fútbol de Las Rozas hi ha 1.800 metres quadrats emotius en què es dona forma a la passió de diferents generacions d'Espanya des de fa més de cent anys
Si el futbol és una opció vital més, Espanya el va triar des que a finals del segle XIX uns anglesos van començar a clavar puntades de peu a una cosa semblant a una pilota. A Rio Tinto (Huelva) va començar tot i a Anvers, als Jocs Olímpics de la pau, el 1920, va explotar amb una plata olímpica i el bateig de la Furia Roja. Des d'aquell moment, fa poc més de 100 anys, el futbol i la selecció nacional es van convertir en companys inseparables de la història d'Espanya fins als nostres dies. Espanya es pot explicar mitjançant una pilota de futbol, unes botes, unes samarretes, els pentinats dels jugadors o els èxits del futbol femení. I tot això cap al Museu del Futbol que la RFEF té a la seva Ciudad del Fútbol de Las Rozas, amb la Selecció com a vehicle d'aquest vincle.
Sí, hi ha la famosa Copa del Rei de Sergio Ramos, el trofeu més mediàtic d'Espanya. “Segons si són del Reial Madrid o no diuen: “Aquesta és la copa que va tirar Ramos o aquesta és la copa que li va caure a Ramos…, no sol fallar”, comenta una treballadora d'aquest museu imperdible tant per als que els agrada el futbol com per als que no. “Hi ha qui ha entrat assenyalant que no seguia gaire el futbol; però si has viscut a Espanya, és impossible que no et recreïs en algun punt de l'exposició i, efectivament, aquestes persones surten agraïdes per recordar moments del seu passat amb la família, els pares, el barri, els amics... sense importar el futbol”, comenta Ana Velasco, directora del Museo del Fútbol.
Emociona veure avis amb nets entrar i comentar parts del museu, sentint-se part d'aquesta història. O simplement veure les cares dels grans mirant la samarreta de Ricardo Zamora, el vestuari de fusta recreat i presentat per Fernando Torres, Iker Casillas i Xavi Hernández, l’espai reservat per a Naranjito, l’or de Barcelona 92 o l’autèntic cotxe que conduïa Alfredo di Stefano durant l'època en què era l'estrella de la Selecció al costat de Kubala, per posar alguns exemples. No es parla de resultats, partits o títols, o de les diferents samarretes d'Espanya al llarg del temps, sinó de tot alhora: la forma de vida d'un país i de com era la societat espanyola en cada moment. A què aspirava un espanyol i espanyola mitjana.
Algunes dades del Museo del Fútbol
- Va obrir les portes el 2010.
- Les diferents sales es reparteixen en 1.800 metres quadrats.
- Uns 10.000 visitants hi passaran aquest 2023.
- Felip VI els va donar unes peces de col·leccionisme del Mundial 82.
- Visites guiades especials per a clubs, col·legis, residències de gent gran o altres col·lectius.
- Adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.
Pots passejar pel museu durant una mica més de 30 minuts, o pots entrar-hi a les 10:30 h tocades i sortir-ne prop de l'hora de dinar o entrar-hi a les 15:30 h i sortir-ne a les 18:30h segons vulguis llegir cada explicació de cada època i capbussar-te en els detalls de cada record, cada tac de bota o fil d'una samarreta històrica.
Els títols no són pocs, encara que les estrelles -amb permís de l'esmentada copa de Sergio Ramos- són les copes dels mundials del 2010 de la Selecció absoluta masculina de futbol, el del 2023 de l'absoluta femenina, tots dos de futbol sala, les dues de les categories inferiors femenines Sub-17 i Sub-20 i les Eurocopes que van acompanyar aquest gol d'Andrés Iniesta -la del 2008 i el 2012-, a més de la del 1964 davant l'URSS de l'Aranya Negra. Aquest estiu, a més del primer mundial de la Selecció femenina, cal afegir-hi la preciosa escultura amb forma de trofeu de la Lliga de les Nacions conquerida pels nois de Luis de la Fuente.
El creixement dels èxits de les seccions femenines
La història continua escrivint-se i per això aquest museu és viu. Especialment amb l'auge del futbol femení i el futbol sala femení. El treball realitzat els darrers anys des de la RFEF per potenciar al màxim el talent de les joves jugadores ha tingut resultats tan positius que Espanya no només té la copa de campiona del món amb la Selecció absoluta, Espanya també és l'actual campiona del món Sub-20, campiona del món Sub-17, campiona d'Europa Sub-19 i subcampiona d'Europa Sub-17… Tots aquests trofeus són al museu i han provocat que des de la direcció ja s'estigui treballant en una reestructuració.
Novament, el terreny de joc i la samarreta vermella expliquen els canvis socials que es donen a Espanya i d'aquí a unes dècades, quan una mare expliqui a la seva filla què passava a Espanya a la tercera dècada del segle XXI, podrà assenyalar al Museo del Fútbol els trofeus que, de sobte, van aparèixer a les diferents seleccions femenines de futbol, futbol sala o futbol platja.
“El futbol és el més important de les coses menys importants”, és una de les definicions més famoses de què és el futbol i la va pronunciar Jorge Valdano. I el poètic Eduardo Galeano un dia va escriure: “Com explicaria a un nen què és la felicitat? No l’hi explicaria, li llençaria una pilota perquè jugués”. Amb les dues reflexions es pot entendre millor que Espanya ja no seria la mateixa des del dia que li van llençar una pilota sobre la sorra de Rio Tinto. Espanya no ha parat de jugar ni de buscar la felicitat dins un camp i el Museo del Futbol de la RFEF existeix per recordar-ho.
Tipus de visita:
- Visita al museu de la Selecció Espanyola de Futbol: 1 hora.
- Visita al museu + instal·lacions: 1.45 hores (aquesta és només possible guiada)
La visita guiada a les instal·lacions inclou en el recorregut:
- Camps de futbol.
- Pavelló Esportiu.
- Vestuari Selecció Absoluta.
