Un manresà és als comandaments de la nau que es dirigeix a explorar Mercuri

En aquests precisos moments el manresà Robert Guilanyà està enviant instruccions a la nau espacial BepiColombo, a milions de quilòmetres d’aquí, perquè s’aproximi a Mercuri i poder iniciar l’exploració d’un dels planetes més desconeguts del sistema solar.

Enginyer aeroespacial, fa 15 anys que treballa a l’Agència Espacial Europea (ESA) a Darmstadt, Alemanya, Guilanyà forma part de l’equip de dinàmica de vol que, entre altres coses, s’encarrega de les anomenades operacions interplanetàries, aquelles que envien missions més enllà de la Terra.

La BepiColombo és la que actualment li porta més feina, però també té entre mans, juntament amb l’equip del qual forma part, d’altres projectes com JUICE, una nau que es dirigeix cap a Júpiter, l’Hera que haurà de seguir de prop un asteroide, o el telescopi PLATO per buscarà planetes més enllà del nostre sistema solar.

Vuit anys a l’espai

BepiColombo és el nom de la missió espacial conjunta de l’Agència Espacial Europea l’Agència Japonesa d’Exploració Aeroespacial. Vol homenatjar el científic, matemàtic i enginyer italià Giusseppe (Bepi) Colombo (1920-1984), que es va distingir per la seva recerca sobre l’espai i, més concretament, sobre el desconegut Mercuri.

La nau es va enlairar l’octubre del 2018. Fa, doncs, vuit anys. I no serà fins aquest desembre que és previst que arribi a Mercuri per situar-se a la seva òrbita per començar a examinar el planeta. Guilanyà i l’equip de dinàmica de vol, és qui ha anat donant instruccions al mòdul durant tot aquest temps per, primer, anar-se aproximant al planeta, i ara per iniciar l’esmentada aproximació.

Quatre satèl·lits

«En realitat BepiColombo són quatre satèl·lits, l’un sobre l’altre», ha explicat Guilanyà a Regió7 des d’Alemanya. «Teníem el mòdul de creuer, que és de propulsió elèctrica i que s’ha separat aquest setembre. Utilitzàvem uns motors d’impuls elèctric per fer tota la trajectòria interplanetària fins a arribar al moment de la captura», que serà quan la força de la gravetat de Mercuri retingui la nau. Que no passi de llarg, vaja.

La missió es completa amb el mòdul MPO de l’ESA, el MIO de l’agència japonesa, i un escut protector d’aquest darrer per aïllar-lo de la radiació solar i la calor. Ja sense la nau de creuer, tots aquests instruments científics s’aniran separant a partir del 9 de desembre per començar a orbitar al voltant de Mercuri i iniciar l’exploració científica del planeta. Ho faran a diferent alçada l’un de l’altre.

«Ara el que estic fent és enviar les ordres» per dur a terme aquesta aproximació, explica Guilanyà. «És un procés llarg. Ens estem apropant i al novembre farem les maniobres d’inserció». Aquestes ordres o telecomandes que el satèl·lit ha de saber interpretar i executar, s’envien al satèl·lit des de les estacions que l’agència té a terra, unes antenes enormes de 35 metres. «Són moltíssimes ordres que el satèl·lit ha d’executar» com per exemple que apunti els panells solars en una direcció determinada, o que faci una determinada maniobra. No són pas ordres que es posen en pràctica al moment perquè, entre altres coses, el senyal tarda molt a arribar als mòduls. Cal tenir en compte que Mercuri és a entre 77 i 220 milions de quilòmetres en funció de la situació dels planetes en cada moment.

Per què Mercuri?

Però per què Mercuri? «La idea d’anar a Mercuri és per intentar entendre el planeta en si», ha comentat Guilanyà. És bastant desconegut, precisa, i ha tingut poques visites. L’últim cop ho va fer la nau Messenger de la NASA, però d’això fa més de 10 anys. Es pretén esbrinar o tenir més coneixement de temes com la formació del planeta, perquè té un nucli molt gran o conèixer més a fons el seu camp magnètic. També entendre processos geològics desconeguts que se sap que s’hi donen, o quin tipus de material hi ha a la superfície.

Gel als craters

I sobretot, «ens interessa veure si hi ha aigua». Es creu que hi pot haver gel als cràters. Mercuri és el planeta més proper al sol i les temperatures poden arribar als 430 graus, però a les zones fosques poden ser de -180. Tot i això, «no és el planeta més calent del sistema solar. És Venus», explica Guilanyà. «La diferència és que Venus té atmosfera i fa efecte hivernacle». En definitiva, «la idea és intentar descobrir els orígens de Mercuri i les seves característiques».

El llançament es va fer fa 8 anys, i no serà fins a finals d’any que començarà a orbitar al voltant del planeta. Les primeres dades científiques començaran a arribar l’abril, i a partir de llavors serà tasca dels científics analitzar la informació. La missió dels dos mòduls s’allargarà fins el 2028 o 2029 si les condicions de la nau i el finançament ho permeten.

Guilanyà assegura que les missions interplanetàries «són de molta llarga durada». Explica l’anècdota que no va poder ser al llançament de la nau perquè acabava de néixer el seu primer fill, «i ara ha arribat el satèl·lit» (riu). Aquest estiu ha nascut el seu tercer fill. «Quan es parla de 8 anys costa de creure, però és que a més a més tota la missió es comença a dissenyar molt abans».

En aquest cas concret es necessita molta energia perquè s’ha de frenar el satèl·lit per impedir que vagi directament al sol. Frenar no es pot fer amb un coet, sinó que cal aprofitar-se de la gravetat d’un planeta per canviar de trajectòria. Així, BepiColombo va fer una volta a la terra, dues a Venus i n’ha donat sis a Mercuri «sense ser capturat i arribar on som ara. Ha sigut un procés llarg».

Subscriu-te per seguir llegint