La companyia impulsa projectes de digitalització hídrica en 209 municipis de vuit comunitats autònomes, amb actuacions per valor de més de 109 milions d’euros. Catalunya concentra quatre d’aquestes iniciatives, amb 19 milions de finançament i prop de quatre milions d’habitants beneficiats. Bessons digitals, sensors en temps real, intel·ligència artificial, aigua regenerada i sistemes per detectar fuites formen part d’una transformació marcada per la sequera i el canvi climàtic.
La gestió de l’aigua entra de ple en l’era digital. L’estrès hídric, els períodes prolongats de sequera i uns episodis meteorològics cada cop més extrems obliguen les administracions i els operadors a revisar la manera com es gestionen els recursos naturals. El repte ja no consisteix únicament a garantir el subministrament, sinó a disposar d’infraestructures capaces d’anticipar-se a situacions d’escassetat, respondre amb més rapidesa davant fenòmens extrems i aprofitar de manera més eficient cada metre cúbic d’aigua.
La realitat climàtica tampoc no entén de fronteres administratives. Catalunya ha viscut els darrers anys un dels episodis de sequera més greus de la seva història recent, però l’estrès hídric afecta també territoris com Andalusia, mentre que les pluges torrencials i les borrasques de gran intensitat plantegen el repte contrari en altres punts de la Península. Sequeres i inundacions són dues cares d’un mateix escenari que obliga a construir sistemes més eficients, resilients i capaços d’adaptar-se.
En aquest context, la digitalització s’està convertint en una de les principals eines per transformar la gestió del cicle urbà de l’aigua. Sensors connectats, monitoratge en temps real, intel·ligència artificial, analítica avançada o bessons digitals permeten saber amb molta més precisió què està passant a les xarxes, anticipar incidències i prendre decisions utilitzant dades que fins fa pocs anys no estaven disponibles.
Bona part d’aquesta transformació s’ha articulat a través del PERTE de Digitalització del Cicle de l’Aigua, impulsat pel Govern d’Espanya i finançat amb fons europeus NextGenerationEU. El programa preveu 1.940 milions d’euros d’inversió pública directa per modernitzar la gestió hídrica mitjançant la digitalització, la millora de la governança, la innovació i la incorporació de noves capacitats tecnològiques.
Veolia participa en aquest procés a escala estatal. Segons les dades de la companyia, les seves concessionàries i empreses mixtes de serveis d’abastament han obtingut 76 milions d’euros en ajuts al llarg de les tres convocatòries del PERTE. Són recursos destinats a 17 projectes que, sumant-hi el cofinançament de les administracions locals, superen els 109 milions d’euros.
Les actuacions arriben a 209 municipis i tenen un impacte potencial sobre més de 6,2 milions d’habitants. La seva distribució permet comprovar que la transformació digital de l’aigua no és únicament una qüestió vinculada a les grans àrees metropolitanes: els projectes es desenvolupen a Astúries, les Illes Balears, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Múrcia i les Canàries, des de grans ciutats com Barcelona o Alacant fins a territoris afectats pel despoblament com Ourense o Badajoz.
L’escala d’aquest desplegament s’entén també des de la implantació territorial de la companyia. Veolia presta serveis d’aigua a 13,5 milions de persones en més de 1.100 municipis espanyols, fet que converteix la incorporació d’eines digitals en una palanca amb capacitat per transformar progressivament la gestió d’un servei essencial.
Digitalitzar una xarxa d’abastament o sanejament significa, en bona mesura, fer visible el que passa sota terra.
Entre les eines que estan entrant en el cicle integral de l’aigua hi ha sensors IoT i multiparamètrics capaços de controlar variables com el pH o la terbolesa, sistemes de monitoratge permanent, analítica avançada i intel·ligència artificial. A aquestes s’hi afegeixen els anomenats bessons digitals: representacions virtuals de les infraestructures que permeten reproduir-ne el funcionament i simular escenaris abans d’intervenir sobre la xarxa real.
A la pràctica, aquestes tecnologies poden ajudar a detectar anomalies, anticipar problemes de pressió, localitzar fuites, predir canvis en la qualitat de l’aigua o avaluar com respondria una infraestructura davant determinats episodis de consum o precipitacions.
La informació deixa així d’utilitzar-se únicament per analitzar què ha passat i comença a servir per anticipar què pot passar.
I més enllà de les xifres, el repte serà comprovar fins a quin punt tota aquesta tecnologia aconsegueix traduir-se en resultats mesurables: menys pèrdues, més capacitat de reutilització, millor resposta davant emergències i un subministrament més segur.
Dins del desplegament estatal, Catalunya concentra quatre dels projectes impulsats per les operadores del grup. En total han obtingut 19 milions d’euros de finançament i, comptant amb el cofinançament de les administracions locals, mobilitzen actuacions per un import superior als 30 milions.
Els projectes s’han desenvolupat en 46 municipis, poden beneficiar prop de quatre milions d’habitants i tenen associada una previsió d’uns 250 llocs de treball.
Tot i que comparteixen la digitalització com a element central, cada iniciativa aborda reptes diferents: incrementar l’ús de recursos alternatius, reduir les pèrdues d’aigua, anticipar-se a les inundacions, millorar l’eficiència energètica o avançar cap a una gestió més transparent i basada en dades.
Sabadell és un dels principals laboratoris d’aquesta transformació. El projecte FLOW té com a objectiu optimitzar el cicle urbà de l’aigua mitjançant noves eines digitals i una utilització molt més gran de recursos hídrics no convencionals.
El plantejament respon a una de les lliçons que han deixat els darrers episodis de sequera: les ciutats no poden dependre únicament de les seves fonts tradicionals de subministrament.
La iniciativa preveu incrementar de manera molt significativa l’aprofitament de recursos alternatius, especialment aigua freàtica i regenerada, reduint així la pressió sobre sistemes convencionals com el Ter. L’objectiu final és avançar cap a un model més circular, en què l’aigua potable es reservi per als usos que realment requereixen aquesta qualitat.
Una altra de les grans prioritats dels nous models de gestió és reduir l’anomenada aigua no comptabilitzada: la que es perd per fuites, avaries o errors de mesura.
En un escenari de sequera recurrent, evitar pèrdues pot resultar tan important com trobar nous recursos. Una xarxa instrumentada permet localitzar abans les ineficiències, identificar comportaments anòmals i actuar abans que una petita incidència es converteixi en un problema de més dimensió.
Aquest és un dels eixos d’A-MEDI, projecte desplegat en vuit municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Garraf i l’Alt Camp. Entre els seus objectius hi ha reduir un 10% l’aigua no comptabilitzada, alhora que es reforça la resiliència dels municipis davant situacions d’escassetat i es redueix la seva dependència de recursos externs. A Rubí, e-READAPTA persegueix una reducció superior al 16%.
Precisament a Rubí, e-READAPTA incorpora l’adaptació davant les inundacions com un dels seus àmbits d’actuació. La digitalització permet integrar sistemes de vigilància, informació i previsió que faciliten la resposta davant episodis extrems i permeten dissenyar plans d’emergència basats en dades més precises. La resiliència hídrica deixa així de significar únicament disposar d’aigua durant una sequera. També implica aconseguir que les ciutats siguin capaces de gestionar millor les precipitacions intenses, protegir les seves infraestructures i respondre amb més rapidesa davant fenòmens cada cop més difícils de preveure.
Entre les actuacions catalanes destaca també RESSONA, promogut per Aigües de Barcelona juntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Agència Catalana de l’Aigua. El projecte ha estat reconegut pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic pel seu caràcter innovador i planteja millorar l’eficiència operativa del cicle integral de l’aigua. Entre els seus objectius hi ha reduir un 8% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, un 5% la petjada hídrica i un 9,5% el consum d’energia del servei metropolità.
La iniciativa representa, a més, una transformació més profunda en la manera d’entendre la gestió hídrica. Davant del model tradicional de captar aigua, utilitzar-la i retornar-la posteriorment al medi, guanya pes una lògica circular basada a regenerar, reutilitzar i aprofitar millor els recursos disponibles.
La transformació digital tampoc no acaba a les canonades, perquè els projectes vinculats al PERTE inclouen eines per millorar l’accés a la informació i la relació entre operadors, administracions i ciutadania. A Sabadell, per exemple, s’ultima l’obertura de l’Observatori de Salut Ambiental i Comunitària destinat a facilitar informació relacionada amb la qualitat de l’aigua i la gestió dels recursos hídrics.
Aquesta dimensió resulta especialment rellevant perquè el funcionament de les xarxes d’aigua ha romàs tradicionalment fora de la mirada quotidiana de la ciutadania. Digitalitzar el cicle de l’aigua significa també fer visible què passa amb un recurs essencial: quant se’n consumeix, on es perd, quina és la seva qualitat, quanta energia requereix gestionar-lo o quines possibilitats hi ha de recuperar-lo i tornar-lo a utilitzar.
L’abast dels projectes supera, a més, la dimensió estrictament hídrica. En el conjunt d’Espanya, les actuacions de les operadores de Veolia vinculades al PERTE han generat 1.457 nous llocs de treball directes i indirectes. A això s’hi suma l’impacte derivat de la participació d’empreses tecnològiques, proveïdors locals, enginyeries i perfils especialitzats en digitalització, manteniment i operació d’infraestructures.
Però el veritable examen arribarà amb els resultats. El repte consisteix a comprovar fins a quin punt tota aquesta tecnologia aconsegueix traduir-se en millores mesurables: menys fuites, menor consum energètic, més capacitat de reutilització, millor resposta davant emergències i un subministrament més segur. Perquè darrere dels sensors, els algoritmes o els bessons digitals hi ha un objectiu molt més tangible: gestionar millor un recurs cada cop més sotmès a pressió.
En un país exposat simultàniament a l’escassetat i als fenòmens meteorològics extrems, la digitalització de l’aigua comença així a deixar de ser una aposta de futur per convertir-se en una eina del present.