S
olsona té el bisbe més jove de la Conferència Episcopal Espanyola. Per aquest motiu, només, el bisbe ha rebut la trucada interessada de moltíssims mitjans de comunicació. I el bisbe, fent-ne tria en cada moment, hi ha accedit. I aquesta relació amb la premsa es va engreixant a mesura que es practica. Tant, s'ha fet sentir, que Xavier Novell deu ser a hores d'ara un dels bisbes més coneguts del país. Al mateix temps que hom parla, però, les persones van dibuixant el seu perfil, va definint trets bàsics a partir dels quals es forma un personatge. I és aquest un camí perillós. Primer, perquè l'ha volgut fer molt de pressa, i córrer massa sempre comporta riscos, i després, perquè allò que caracteritzarà el personatge el bisbe ha de pensar que no serà la profunditat del seu missatge pastoral, sinó les idees que aporti en temes que són de coneixement compartit per la societat que l'envolta i li posa nota en les accions que fa cada dia. És per això que el que queda de l'acció de Novell és el seu punt de vista sobre l'avortament, sobre l'homosexualitat o sobre la mida de les faldilles quan s'entra en un recinte religiós (l'últim tema a debat). I de les idees que ell exposa en aquests temes se'n va creant aquest perfil que dèiem, un dibuix que avui situa el bisbe entre el corrent de joves sacerdots tancats a la realitat d'avui, el corrent dels que defensen una fe més tancada en l'ortodòxia perquè l'entenen, així, més autèntica. Aquesta fe dels nous religiosos s'ajusta als cànons que emanen de l'actual cúpula vaticana, dels cànons més rancis de la cúpula espanyola. Arran de la polèmica que ha suscitat el retret del bisbe a unes noies per haver acudit a l'acte de confirmació amb unes faldilles excessivament curtes (i alerta que no són pocs els recintes religiosos que adverteixen a l'entrada que s'ha d'anar vestit decorosament) el mateix Xavier Novell deia que no se l'havia de classificar amb els pensaments franquistes. Ja hi estem d'acord: no, perquè aquest no és un afer polític, es tracta d'un afer religiós, això sí, que mostra una involució que situa la religió catòlica en un moment històric molt llunyà, molt distant al temps real.
