David Jou Mirabent, catedràtic de Física de la matèria condensada a la UAB, doctor honoris causa de la de Girona, poeta amb una àmplia obra publicada, on destaquen L'èxtasi i el càlcul, L'huracà sobre els mapes, i Déu, cosmos i caos, va conferenciar sobre el dinamisme de la fe en la ciència i la poesia, en record de mossèn Josep Junyent en el 25è aniversari de la seva mort, a la sala d'actes del Centre Cultural del Casino, acte organitzat pel Moviment Cristià Comunitari, el Centre d'Estudis del Bages i el col·lectiu Independència i Progrés. Presentat pel professor llicenciat en Biologia i comissari de diverses exposicions de poetes catalans, Josep Camprubí Servitja, que va remarcar la tasca de poeta, investigador, assagista i traductor del conferenciant, així com el fet d'haver rebut nombrosos premis científics i literaris. Interessat pel fet religiós, el seu poemari és un diàleg entre dues vies de coneixement: ciència i fe, dues visions que Jou considera compatibles i complementàries. La seva obra ens ofereix constants elements de reflexió i preguntes per eixamplar el pensament i l'emoció sobre el misteri que perdura. Jou va començar amb la lectura de poemes de quaresma i Pentecosta, molt relacionats amb l'actualitat. El desert de la llei, on explica que no s'ha fet l'home per al dissabte sinó el dissabte per a l'home. Assenyala que els que havien de ser àngels de justícia han esdevingut escurçons de revenja, els qui havien de ser protectors de l'ordre s'han convertit en escorpins de l'engany, i els qui havien de garantir l'alè de la paraula s'han transformat en voltors agressius... La veritat us farà lliures, recorda que hi ha gent a la presó en nom d'una mentida, ostatges d'un poder que no vol escoltar, quin mal fa la llei degradada a la veritat ferida, l'educada cortesia del còmplice que calla, l'estúpida rialla del servil i de qui oblida?..., només la veritat us farà lliures. Acaba el tríptic amb Pentecosta, la festa de la paraula. Es tracta del rerefons de la paraula feta denúncia: quan alguns s'esforcen a exigir unes lleis que abans eren camí i que ara són una amenaça, quan s'esforcen amb insults i tribunals, a negar la veu dels pobles i degradar la democràcia... quan tanta paraula sembla perseguida i censurada, ara és l'hora de saber que la raó és amb nosaltres.
Va explicar que el concepte de veritat no és el mateix en l'àmbit de la fe que en el de la ciència, on la veritat és dialèctica: un té raó i uns altres no. El que en té ha de convèncer els altres que estan equivocats. En el món religiós, la veritat és dialogada, i el que importa és el vincle de relació que estableix la paraula. Esmenta Ramon Llull, i el seu Llibre del Gentil i els tres savis (jueu, musulmà i cristià), que no volen que el gentil els digui qui té la raó, sinó poder-se trobar cada dia i parlar sobre Déu, com un fet que els uneix. Així és com Jou interpreta la veritat de l'evangeli: dialogal. «La gran mentida és disfressar la teva veritat com la veritat total i indiscutible». En aquest sentit, li interessa més la veritat de l'amor que la raó, més modesta que l'error, més humil que les teories, més acollidora que la llar, més consoladora que la música. No s'oblida que avui la veritat jurídica i la postveritat fan que la llei estigui oposada al concepte de justícia. Creient des de molt petit, després de llegir poemes sobre fe i raó arriba a la conclusió que la ciència també és una aventura que dinamitza l'esperit i la pràctica de la recerca. El conflicte de la raó sorgeix quan s'intenta pensar racionalment en Déu. Esmenta Pitàgores i les lleis còsmiques com a fonament profund de la raó. Reflexiona dins del món de la raó sobre Déu en el poema Gos, Déu, pregària. Assenyala la importància de l'enamorament en la ciència i acaba l'exposició, sobre el dinamisme de la fe en la ciència i la poesia, retornant als diversos conceptes de veritat i el paper de l'amor, amb el poema Univers i humans. Vol contribuir a la llibertat de la gent, no vol convèncer ningú, defensa la religió i l'ateisme perquè pensen, però no suporta la teofòbia, amb petites rialletes iròniques de menyspreu, d'aquells que no es prenen ni la molèstia d'escoltar. Considera la física quàntica conceptualment molt interessant i es qüestiona el principi antròpic.
