Dmytro dona voltes pel ’hall’ de l’hotel com un lleó engabiat. És un militar corpulent, passat de copes i amb cara de pocs amics que malparla contra els mitjans que fan les seves connexions en directe en l’aparcament. «Per què no venen al front amb mi? No s’assabenten de res, no expliquen tota la veritat», diu amb alguna dificultat per mantenir l’equilibri. Dmytro forma part de la contraofensiva ucraïnesa que està tractant de recuperar les regions ocupades per Rússia al sud del país. L’última batalla al nord de Kherson va acabar amb la seva hospitalització, cas que es coneix com a fatiga de combat o neurosi de guerra, un trastorn psicològic tan vell com la pròpia guerra i ara inclòs en l’espectre de l’estrès posttraumàtic. «El nostre batalló va perdre 400 homes a la batalla. Aquest és el preu que estem pagant per avançar», confessa amb fatalisme. Dmytro tornarà al front d’aquí a dos dies, però abans de marxar vol veure la seva filla. «He vingut a acomiadar-me’n perquè sé que no tornaré. Li he comprat un cotxe. Vull que tingui una vida feliç i per això donaré la meva vida per ella», afegeix.
Cobrir informativament una guerra és molt complicat. Particularment tot el que concerneix al camp de batalla. La informació arriba racionada i filtrada des dels ministeris de Defensa. La censura és omnívora i fins i tot en primera línia les restriccions abunden. No es vol donar pistes a l’enemic ni desmoralitzar la població. D’aquí ve que sigui molt difícil separar la propaganda de la realitat fins que la boira es dissipa i la bandera de l’un o l’altre bàndol oneja en cada tram del territori torturat. A mitjan mes de setembre Ucraïna va donar per recuperada gairebé per complet la província de Khàrkiv al nord-est i els seus esforços se centren ara en dos flancs: l’est, tant a Donetsk com Lugansk (Donbass), i al sud, a Kherson i Zaporíjia. I és en aquest últim front on combat ara Abril, el nom en codi d’un metrallador ucraïnès de 24 anys, amb el posat i el serrell del David de Miquel Àngel. «Al Donbass està sent tot molt més difícil perquè els russos fa anys que són allà. Coneixen el terreny, han aixecat fortificacions i costa molt recuperar territori», afirma durant un permís de cap de setmana a Dnipró. «Al sud són més febles perquè estan utilitzant més tropes recentment mobilitzades, liderades per les forces especials».
Escassos parapets naturals
El suport de l’aviació –utilitzada per tots dos bàndols– pot ser determinant. «Els avions russos rarament entren al nostre territori, però sí que actuen amb assiduïtat des del seu. També els helicòpters», diu Vikul. I segons s’afirma, estan sent molt efectius. Les forces ucraïneses, per regla general, eviten els atacs directes. «Estan utilitzant les mateixes tàctiques que a Khàrkiv», assegura Oleksí Melnyk, analista militar del Centre Razumkov, amb seu a Kíiv. «Intenten tallar les rutes de proveïment russes i envoltar les seves posicions fins que troben un punt vulnerable. Llavors ataquen i travessen les seves línies», afegeix. Però l’enemic, en lloc de batre’s per qualsevol plaça, retrocedeix com si fos un ball de saló. «No està havent-hi molta guerra de guerrilles al sud», afirma el soldat i afegeix: «Quan els russos veuen que ens acostem a un llogaret i estan atrapats, l’abandonen, retrocedeixen uns centenars de metres i caven noves trinxeres, si pot ser, darrere de qualsevol cortina d’arbres».
«Són soldats enemics, però també són humans»
«No podrem avançar si no ens arriben més blindats, vehicles amfibis, tancs i sistemes de defensa aèria», argumenta el soldat Abril. Els líders de les forces ocupants de Kherson van afirmar dimecres passat que esperen que l’ofensiva ucraïnesa sobre la capital regional comenci molt aviat i han començat a evacuar els civils de la riba occidental del Dniéper enviant-los a Rússia. Per a Kíiv, no obstant això, no són més que «deportacions forçoses» emmarcades en una maniobra de distracció.
«Estan preparant la narrativa per tapar una provocació planejada, en la qual culparan Ucraïna de bombardejar la ciutat de Kherson o matar civils», va dir al Financial Times l’assessor del Ministeri de Defensa, Serhiy Kuzan. La mateixa idea que va explicar fa uns dies l’analista Melnyk. «A Putin no li importen gens els civils. Encara més, eventualment intentarà utilitzar-los com a escuts humans», assegura en una entrevista telefònica. El que tothom sembla reconèixer és que està sent una guerra despietada, amb molts més morts dels que reconeixen les xifres oficials a tots dos bàndols. Kíiv ha reconegut unes 10.000 baixes militars a les seves files (Rússia diu que en són 61.000) i Moscou unes 5.900 (Ucraïna les situa en 66.000).
«Està havent-hi moltes baixes en tots dos bàndols. Cada dia hi ha un munt de morts», diu el soldat Abril, que ha enterrat ja una llarga llista de camarades. Parla de la batalla de Davídiv Brid, al nord-oest de Kherson. «El nostre batalló va perdre pocs homes, però quan vam anar a recollir-los ens vam topar amb dotzenes de soldats russos desmembrats pel camp. N’hi havia almenys 60. Eren soldats enemics, però va ser veritablement horrible. També ells són humans».
