Els dotze jugadors que van entrar ahir a la convocatòria del Baxi Manresa, més els dos lesionats, Guillem Jou i Dani García, i l’equip tècnic de Pedro Martínez segurament noten a hores d’ara la tristesa de no haver pogut tancar bé el final d’un conte de fades. El Baxi d’aquesta temporada ha estat això. Més enllà d’un equip que ha guanyat la Lliga Catalana al Barça, que s’ha classificat per a la Copa del Rei, que jugarà els play-offs de l’ACB per segon cop en 24 anys i que ha arribat a una final europea per primer cop a la seva història, és un grup de gent que enamora.
Tothom, a Manresa, recordarà aquesta temporada, per la qual molts no donaven gaire el mes d’agost, quan es van perdre tots els partits de pretemporada i els dos primers de l’ACB, tot i haver vençut en el torneig català jugat al Congost. Però de mica en mica, a part dels resultats, va arribar la màgia. El tarannà d’alguns dels jugadors hi té a veure. Francisco, Bako i, sobretot, Moneke, són un espectacle en ells mateixos. Però hi ha d’haver més. El Manresa ha tingut al llarg de la història jugadors cridaners amb els quals se salvava la categoria i gràcies. Aquests són, a més, bons. I trets de sota les pedres, alguns d’ells. Segurament ara tothom es posa medalles, però poca gent els coneixia quan van arribar, almenys a la majoria, i el seu triomf mostra una feina molt ben feta des dels despatxos i, evidentment, des de la banqueta.
Un cercle virtuós
I una cosa porta a l’altra. L’afició del Congost ja estava encantada del seu equip els últims anys, des de l’ascens de la LEB l’ambient del pavelló manresà ha transcendit de l’àmbit estrictament esportiu. Anar a veure un partit d’aquest equip era una experiència, degudament preparada per la incansable feina de la Grada d’Animació, que ha convertit un ambient de funeral de segona de no fa tants anys en una meravella (que no Miribilla, que encara falta molt perquè els dos pavellons s’assemblin).
Només per això s’explica que ahir la gent de Manresa, del Bages i d’altres punts envaïssin Bilbao, que fessin sis hores de camí, alguns d’ells en diumenge, només per veure un partit. Hi ha casos de persones que ara mateix, quan tu llegeixes aquestes línies, estan treballant i ahir a la nit eren a la capital biscaïna. Només si sents molt una cosa pots arribar a fer aquestes bestieses. I les van fer. Aquesta i més.
La gran incògnita
Per això, la pregunta que té a damunt de la taula el club ara mateix és si el d’ahir era el final d’un somni o el principi d’un altre. Ja sabem que sempre es competirà en inferioritat econòmica i que caldrà molta imaginació. Ahir, Dani Pérez, un dels que fa més temps que és a la plantilla, deia al a zona mixta, després de la derrota, que si fos per la gent s’hauria guanyat. Evidentment. El que falta ara és conservar aquesta gent. Hi podran haver anys millors o pitjors quant a resultats, però el camí està marcat, el d’una massa social amb la qual es pot anar a tot arreu.
El club ingressarà ara 400.000 euros per haver quedat subcampió a una Champions que tornarà a jugar l’any que ve. És una bona empenta per conservar algun jugador i per eixugar deute. Ahir hi va haver decepció, però la vida i el Bàsquet Manresa continua. Molt viu.
Sense cap acte a la ciutat per la proximitat de partits
Ahir hi podia haver el dubte de saber si hi hauria algun acte a Manresa durant el dia d’avui, ni que fos per donar les gràcies a la plantilla per les emocions ofertes. Finalment, fonts de l’Ajuntament van explicar ahir a la nit que no es farà res donada la proximitat del proper partit del Baxi, aquest dimecres, a les 20.30 hores, a la pista de l’Unicaja. La millor manera d’homenatjar els subcampions de la Champions serà dissabte que ve, a les sis de la tarda, quan el Baxi jugarà l’últim partit de la lliga regular de l’ACB, davant del Barça al Congost. El ple hi ha de ser assegurat.
