Alejandro Palomas es troba amb el seu fidel públic bagenc, que omple la Parcir

"Tenia moltes ganes de ser aquí". Aquí vol dir la llibreria Parcir de Manresa. Feia set anys, explicava ahir l'escriptor Alejandro Palomas (Barcelona, 1967), que hi passava pel davant i que sabia que, quan entrés, "seria per quedar-m'hi". I, ahir, s'hi va quedar: a parlar i a signar un bon feix de llibres. L'autor, d'arrels bagenques, resideix a Sant Mateu, un indret on estan enterrats "els meus avantpassats". Com la seva àvia, una figura present a les seves obres. A Sant Mateu ha trobat el seu "refugi". Convidat pel Club de Lectura de literatura infantil i juvenil del Casino i en una tertúlia conduïda pel bibliotecari Pep Molist, l'autor d'Un fill-guanyador del Joaquim Ruyra 2014-, Una mare (2014) i, el darrer, Un gos (2016), va explicar que de petit volia ser escriptor "perquè no entenia el que vivia" i que és la "curiositat" sobre la condició humana el que l'empeny a escriure. Autor en llengua catalana i castellana, amb una literatura que supera etiquetes d'edat, Palomas va subratllar que sempre parla "del que coneix" i que de la seva obra triaria El tiempo que nos une.