La Fira Mediterrània torna aquest 2023 al camí més internacional
Si l’any passat la clau va ser la recuperació del carrer, després de dues edicions de restriccions, la Fira Mediterrània que se celebrarà del 5 al 8 d’octubre, la 26ena, serà la de la recuperació «del pols artístic internacional», com explicava Jordi Fosas, director artístic del certamen manresà, que continuarà al capdavant del mercat com a mínim tres anys més. Les propostes internacionals suposen que el 45 % de la programació que es veurà a Manresa provindrà «de més enllà de Catalunya». I el sector més internacional serà el musical, amb el 55 % de la programació. Propostes musicals marcades també «pel retorn a la mediterraneïtat», començant per l’espectacle inaugural, amb el músic, compositor i productor Raül Refree i la italiana Maria Mazzotta, icona musical de la regió de la Pulla. Titulat Evoé!
I per què Evoé!? És el crit d’apassionat èxtasi de les bacants per aclamar o invocar Dionís o Baco. Amb la direcció i la música de Refree, la dramatúrgia de Jordi Oriol i tretze veus del Cor Plèiede (cor de noies especialitzat en programes a cappella de compositors del segle XX i XXI), el muntatge és una coproducció de la fira manresana, el Grec i el Festival Clàssic. És, també, una proposta de l’Obrador d’arrel internacional de la Fira. Per a Fosas, l’espectacle inaugural és especialment «il·lusionant» perquè Maria Mazzota -originària de Salento, on es canta la pizzica i qui va ser la veu de la Canzoniere Grecanico Salentino- va estrenar a la Mediterrània del 2019 el disc Amoreamaro i quatre anys després «torna com a figura destacada per a la inauguració». Una fira que programarà 84 espectacles (més de 12 funcions) i 61 estrenes (3 de cada 4 espectacles) estructurats en dos grans àmbits: música i arts escèniques amb els itineraris de dansa i memòria, llegat i narració oral.
Com apuntava el director artístic, l’edició d’enguany recull els fruits dels dos nous programes de suport a la creació i d’impuls al sector d’arrel que s’han desplegat des de la Fira: l’Obrador i el Pla d’impuls a la dansa. En tres anys, l’Obrador ha coproduït 66 propostes (23 aquest 2023) amb la complicitat de més de 30 equipaments i festivals i el Pla d’impuls ha implicat més de 100 artistes i entitats. La idea, com apuntava Fosas, és que la fira sigui «prescriptora, que et serveixi per saber què passa en el sector dels espectacles d’arrel tradicional». D’aquí i de fora. I entre les propostes d’aquesta edició es veurà l’escena valenciana (La Maria, El Diluvi), la grega (Petros Klampanis), la turca (Ali Dogan Gönültas), la francesa (Les Mécanos), l’italiana (Davide Ambrogio), la croata (Dunjaluk) o l’algeriana (Dazia Satour). L’escena catalana tindrà més d’una vintena de noms entre els quals la bagenca Alba Careta i l’igualadí Henrio. Aquesta serà, també, un edició amb «molta dansa al carrer». Des d’Olea, de Visitants, una proposta que plantarà una olivera a la Plaça Major en un espectacle amb la presència de foc i pirotècnia, fins a dansa vertical, a la façana del Conservatori de Música, amb Fargar de Berta Baliu. I la itinerància de Correllums (amb forques de llum làser) amb Bàcum i els manresans Xàldiga. I sumin fins arribar a 84 espectacles.
Els 10 noms de l'escena gallega i portuguesa
El certamen comptarà amb un focus més enllà de la Mediterrània sobre l’escena musical d’arrel gallega i portuguesa amb deu propostes artístiques. A més, una delegació de 60 professionals de 29 entitats d’aquestes zones assistirà al mercat manresà. Entre els noms portuguesos, Sara Correia, una de les principals figures del fado actual, que estrenarà nou treball, Liberdade (6 d’octubre, 22.30 h. Teatre Conservatori); la «imperdible» Pongo, una de les artistes de kuduro més importants del món i un dels més grans talents de la nova escena musical portuguesa (7 d’octubre, 00 h, El Sielu); Fado Bicha, projecte musical i activista de l’escena queer que explora sense precedents l’univers del fado trencant les estrictes normes establertes (6 d’octubre, 23.30 h, El Sielu); Ana Lua Caiano, una artista que explora la combinació de la música tradicional portuguesa amb l’electrònica i els sons del dia a dia. (7 d’octubre, 18.30 h, El Sielu); Cindazunda, projecte de ball folk inspirat en el ‘neofolk’ europeu (8 d’octubre, 17.30 h, Taverna).
Quant a les propostes gallegues, Os do fondo da barra, els cantareiros del grup de dansa tradicional Xacarandaina cantaran i faran cantar a la Taverna de la Fira i per les places i els bars de Manresa; el duet Caamaño&Ameixeiras, que presenta un nou projecte inspirat en els ritus populars gallecs i que ja ha exhaurit entrades; Caldo, que portaran el darrer disc, Lugar A Ponte, música tradicional i contextos sonors contemporanis mitjançant l’experimentació amb els instruments (6 d’octubre, 13 h, Taverna); Fillas de Cassandra amb el seu primer treball, Acrópole: L’herència de les cantareiras gallegues, amb harmonies vocals i percussions tradicionals, combinada amb la música electrònica. (6 d’octubre, 23 h, Taverna) i el percussionista Mario G. Cortizo, que ensenyarà al públic el laboratori d’un artesà del so (5 d’octubre, 17.30 i 22.30 h, Capella del Rapte).
El pianista Manel Camp oferirà un duet amb la IA
Arrel i futur. La intel·ligència artificial (IA) serà un dels eixos principals de la fira i «travessarà tota la programació», assegurava Jordi Fosas. Serà el tema de debat de les Jornades Professionals (el dijous 5 d’octubre i que continuen, com en les darreres dues edicions al Casino) per reflexionar sobre la intel·ligència artificial i la creació artística. Sota la conducció i moderació de Mariola Dinarès, comptarà amb la ponència inaugural de Lluís Nacenta, comissari local de l’exposició Intel·ligència artificial del CCCB. Una jornada que tindrà un dels seus punts culminants amb el duet que el pianista manresà Manel Camp protagonitzarà amb la IA, guiat pels enginyers Josep Maria Comajuncosas i Philippe Salembier.
La IA també serà present en propostes artístiques incloses a la programació, nascudes de l’Obrador d’arrel. És el cas de Ni.U, de Núria Andorrà, que en la seva nova proposta es nodreix de les cançons populars. A Ni.U la intel·ligència artificial influirà en la improvisació de totes les intèrprets, tres músiques (al violí, acordió i percussió) i dues ballarines (5 d’octubre 19.30 h, Sala Petita del Kursaal) i Berenguera, de Gerard Franch i Maria Jover. Un muntatge que posa en escena l’obra i vida de la trobadora, mística i científica nascuda al s.XIII Berenguera de Vilamur, tot fent ús de diversos llenguatges codificats, des del cant, la dansa o la poesia... (5 d’octubre, 16.30 h, Nau de l’Anònima). Crui, de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC) utilitzarà l’IA en la part tècnica.
A més, la Intel·ligència Artificial també ha estat present durant el procés de creació del cartell d’aquesta edició, que de nou és obra de l’estudi manresà de disseny Kocori, fundat i dirigida per Anna Brugués.
