Regió7

Regió7

AMB LES GARROFES

El corredor de la mort

El corredor de la mort

Es comenta que un dels generals franquistes el dia de l’ocupació de Barcelona, el gener del 1939, es lamentà de qui havia deixat créixer una ciutat així. Poc després s’iniciava una política per pressionar la fugida d’empreses fora de Catalunya i es creava l’INI per industrialitzar des del BOE altres territoris de l’Estat. Quan malgrat l’oposició franquista la FIAT acordà amb l’INI iniciar la SEAT, imposà que fos a Barcelona. Com també és l’FMI qui, a canvi de donar respir al règim, li imposà construir l’eix autoviari mediterrani; de peatge, això sí.

El ferroviari, en plena democràcia, ja han estat figues d’un altre paner. El primer TGV va ser Madrid-Sevilla. Ara mateix Espanya és l’Estat del món amb més quilòmetres d’alta velocitat per superfície i per habitant i la seva xarxa prioritza la connexió de Madrid amb cadascuna de les capitals provincials. No importa gens la connexió en xarxa i especialment hi ha una voluntat política descarada a impedir la connexió de Màlaga a Barcelona per la costa.

En pocs dies hem assistit a les enèsimes reivindicacions de l’associació Ferrmed, que agrupa institucions i empresaris interessats a assolir d’una vegada un ample europeu per a mercaderies en l’eix mediterrani des d’Algesires a Marsella. En un moment en què s’està reclamant la descarbonització, Ferrmed ha demanat a Brussel·les una inversió addicional de 100.000 milions d’euros que s’hauria de destinar al Corredor Mediterrani i als 18.000 quilòmetres de les vies de la Unió Europea –en total n’hi ha uns 70.000– que concentren el 65% del tràfic de mercaderies. L’estudi presentat calcula que els trens consumeixen 7,8 vegades menys energia i que el transport ferroviari és quatre vegades més barat que el tràfic de mercaderies rodat.

L’informe situa l’eix logístic Barcelona-Tarragona com el tercer més important de la Unió Europea, quant al volum de tràfic de mercaderies. Només el supera el de la conca del Ruhr (Alemanya) i el de Milà i els seus voltants (Itàlia). Per això Ferrmed demana concentrar les inversions en els pols logístics principals.

Però, malgrat totes les apel·lacions al canvi climàtic els governs europeus, l’espanyol en especial, estan aturats. L’any 2004, el trànsit de mercaderies per tren representava el 18% i avui continua sent el 18%.

En el cas del Corredor Mediterrani, l’aposta de Ferrmed ​vol desdoblar la línia entre Tarragona i València i continuar fins a Andalusia, i bifurcar un tram que vagi a Granada i un altre que vagi per la costa fins a Almeria. En el cas de França caldria desdoblar la línia entre Montpeller i Perpinyà i fer un bypass a Lió, a París, i en altres ciutats, així com emprendre línies noves d’interconnexió entre Bèlgica i Alemanya perquè el trànsit no es saturi.

Quasi en sintonia amb l’acció de Ferrmed a Brussel·les, es produïa a Barcelona una reunió d’empresaris andalusos, murcians, valencians i catalans per reivindicar el famós corredor. Una altra vegada. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que va participar en aquest acte titulat «Quiero Corredor», va recordar que aquesta reivindicació, que té més de quinze anys, i respon a les necessitats de «quatre comunitats autònomes, el 44% del PIB espanyol i el 50% de les exportacions espanyoles». Amb el Corredor Mediterrani es garantiria una mobilitat més sostenible dintre dels objectius 2030, atenent que a Espanya el transport de mercaderies per ferrocarril té una quota testimonial (sobre el 4%).

El president de la patronal valenciana (AVE), Vicente Boluda, va recordar que «el lema d´aquest any és el nostre país no pot esperar més perquè la nostra indústria, el nostre camp, les nostres exportacions, el nostre turisme, la nostra sostenibilitat i la nostra cohesió territorial ho necessiten”. No sé si és gaire bon senyal que en les eleccions a la cúpula de la CEOE, aquesta setmana, hagi perdut la candidata de Foment del Treball. Fins i tot, en el marc de la patronal espanyolista, les opcions majoritàries són anticatalanes.

En tot cas, el corredor de la mort és el lloc on circulen els empresonats abans de ser ajusticiats en els països on es conserven les penes capitals. A l’Estat espanyol, que l’absència d’inversions en mobilitat ferroviària té conseqüències en la saturació de les infraestructures viàries i que, aquestes, mancades també d’inversions per incompliments provoquen a l’eix mediterrani més morts per accident, és una dada científica incontestable. Llavors, el retard del Corredor Mediterrani afecta les Comunitats Autònomes amb un pitjor tracte fiscal, perjudica la seva economia i ocupació i té conseqüències en la vida dels seus ciutadans.

Compartir l'article

stats