L
es dues formacions que s'han presentat a les eleccions amb la intenció explícita de convertir Catalunya en un estat independent (Junts pel Sí i CUP) van obtenir ahir una clara majoria absoluta al Parlament. És la primera vegada que una proposta independentista guanya unes autonòmiques a Espanya. Junts pel Sí es va imposar a totes les comarques, incloses les metropolitanes, i va arrasar a la Catalunya Central. El bloc d'una setantena de diputats nacionalistes que s'ha mantingut constant al Parlament no s'ha erosionat de forma significativa quan els partits que els sustentaven amb posicions moderades han fet una aposta clara per fer el salt a la constitució d'un estat independent. Només amb aquesta constatació n'hi ha prou per atorgar al 27-s un caràcter excepcional.
La majoria en escons no és un reflex de la majoria en vots. Certament, aquesta no és una dada concloent perquè no som davant d'un veritable plebiscit pur, però ha de ser molt tinguda en compte perquè la majoria independentista que hi haurà al Parlament no és la mateixa que hi haurà al carrer.
Ara cal una administració curosa d'aquest resultat, que obre un horitzó difícil de gestionar. Junts pel Sí podria tenir problemes fins i tot per investir Artur Mas com a President, i per fer avançar el seu programa sobiranista necessitarà la CUP, una formació partidària de posicions difícils de casar amb una governació convencional. A això cal afegir que Catalunya necessita un govern operatiu que s'ocupi immediatament del dia a dia del país. Junts pel Sí ha aconseguit una victòria clara i el bloc sobiranista està legitimat per avançar cap al seu objectiu perquè així ho han decidit les urnes, però caldrà que tingui molt present quina és la seva força real i actuar amb exquisida prudència. El govern central i els partits d'abast espanyol tenen al davant la prova fefaent que els cal una posició nova sobre Catalunya; l'independentisme té a les mans una victòria nítida que està obligat a administrar amb responsabilitat.
