Fa tres setmanes que dirigeix el primer equip femení de l'Espa-nyol, una faceta prou diferent de la que havia fet fins ara el vallesà Josep Antoni Montes com a entrenador, vinculat en equips amateurs masculins, entre els quals el Manresa i l'Olesa. Montes ha estat requerit per l'Espanyol per resoldre els mals de l'equip a la màxima categoria, on actualment està classificat en una discreta catorzena posició entre setze equips.

Com li va arribar la proposta de dirigir les noies de l'Espanyol?

Aquesta temporada estava allunyat del futbol amateur masculí. Tan sols feia algun tipus d'ajuda puntual a l'Escola de Futbol Sabadell, on juga el meu fill. Vaig rebre una trucada d'una persona vinculada a l'Espanyol que es va interessar pel meu currículum i em va demanar si m'interessaria agafar l'equip femení. No m'ho vaig haver de pensar gaire i li vaig dir que em faria molta il·lusió. Jo sabia que hi havia diversos candidats, però uns dies després era el vicepresident de l'Espanyol Albert Garrofé quin em trucava i m'oferia el càrrec, que vaig acceptar.

No fa gaire temps que és al davant del femení de l'Espanyol, però hi veu moltes diferències amb un equip de nois?

Hi ha coses similars, com les situacions que es donen al vestidor. El futbol femení pot ser diferent per la força o la velocitat, però tàcticament els plantejaments són els mateixos i també les accions d'estratègia. En la condició física és evident que no pots exigir tant. També hi ha un canvi a l'hora de donar les pautes abans d'un partit. Lògicament no pots circular lliurament pel vestidor. Els temps són limitats i en el meu cas dono les instruccions abans que les jugadores es canviïn. Llavors ja no les veig fins a l'escalfament. És raonable. Emocionalment, les noies acaben molt dolgudes davant una derrota. S'ho prenen molt seriosament. Jo ja n'he vistes plorar. Pel que fa a l'estat d'ànim, les jugadores són més tranquil·les. Els nois tenen més extrems en això.

Quin objectiu li han marcat per a aquesta temporada?

El repte és clar, quedar entre els vuit primers classificats per poder jugar la Copa de la Reina. La meva incorporació a l'equip ha coincidit amb uns partits molts exigents. Primer vam donar la cara contra l'Athletic de Bilbao, tot i perdre 1 a 2; i aquest dissabte passat vam enfrontar-nos al totpoderós Barça, amb el qual vam perdre per 4 a 0. Aquest partit no va arribar en el nostre millor moment perquè ens estem readaptant, però sí que en vam poder treure alguna cosa positiva. Aquest cap de setmana tenim un altre os, l'Atlètic de Madrid a casa.

Com ha trobat l'equip?

La plantilla és, en general, molt jove, amb molta projecció. És clar que ens trobem equips amb molta experiència i és lògic que ho passem malament.

Com està valorada la secció de futbol femení de l'Espanyol?

El futbol femení és una secció important i molt valorada en un club professional com l'Espanyol. És a la màxima categoria tot i que en aquests moments s'hagi de reconduir esportivament. El meu compromís amb l'Espanyol acaba el 30 de juny. Ara, de moment, he vingut per ajudar a sortir de la situació delicada que es troba l'equip. El futur ja es veurà. Ara és molt aviat.

Quant a estructura, a quina categoria masculina compararia la 1a Divisió femenina?

Potser la que pot tenir més similituds és la Segona B. La Primera Divisió femenina té força repercussió mediàtica. Quant a estructura i tasques administratives és la d'una entitat professional.

Al seu equip hi ha una noia de Monistrol de Montserrat, la Núria Mendoza, què n'ha de dir?

És internacional sub-19, té una gran projecció. Li veig molt interès per millorar i té uns grans coneixements tàctics. M'ha sorprès la seva participació.

Estava cansat de dirigir equips masculins amateurs?

Més que res el que no volia era agafar equips amb la temporada ja començada. M'hi vaig trobar la segona etapa a Manresa i també a Ripollet després de deixar l'Olesa líder però sense cobrar. En l'àmbit esportiu m'agraden més els projectes que puc començar jo. L'estiu passat vaig decidir no entrenar si no començava jo formant un equip. Aquí, a l'Espanyol, certament que entro a mitja temporada, però estem parlant d'un club professional i és una gran oportunitat per a mi si les coses surten mitjanament bé.

De la segona temporada a Manresa no en deu guardar gai-re bon record. No es va poder salvar l'equip a Primera Catalana i no el van renovar?

A Manresa hi tinc bons amics, tant directius com entrenadors i jugadors. És cert que em podien haver dit que no comptaven amb mi amb més elegància. Crec que hauria estat un reconeixement a la dedicació al club com a tècnic i com a jugador. Tot i així, dono moltes gràcies a poder haver format part del Manresa durant molts anys. No guardo rancor a ningú. Una cosa són les persones i una altra el club, a qui tinc una gran estima.