El Barça va dimitir ahir definitivament de les seves possibilitats de guanyar la lliga. Va ser en un altre espectacle depriment al Camp Nou, en què els blaugrana van demostrar poques solucions per salvar l'oposició d'un rival que s'està jugant no baixar a Segona i que ahir va demostrar el perquè d'aquesta posició. L'encara vigent campió de la competició té poques ganes de jugar els partits que li queden. Ahir només va prémer lleugerament l'accelerador quan el resultat era d'empat, sense gaire traça, i es va tirar enrere com un equip petit quan guanyava per la mínima. I a sobre ho va fer malament, com va quedar demostrat en la jugada del 2-2, anotat en el temps de descompte.

Perquè no és normal, en qualsevol equip, que passant dos minuts de l'hora i havent de defensar un 2-1, quan l'entrenador ha fet entrar Song per Xavi per apuntalar la zona defensiva, tinguis el lateral dret jugant d'extrem i no ocupant la seva zona. Davant de l'absència d'Alves, Bartra va haver d'anar a tapar la centrada de Gavilán i va deixar el mig de la defensa sense que ningú que anés bé de cap pogués competir amb Lafita, que va rematar de cap i va batre Pinto. Val a dir que la jugada ja s'havia repetit deu minuts abans, quan el porter andalús havia salvat una rematada a boca de canó de Sarabia. Un desajust més que denota la decadència de tot un imperi.

Primera part de poc ritme

Els noranta minuts anteriors van ser tan poc engrescadors com molts dels que s'han viscut al Camp Nou, i també a fora, enguany. El Barça va fer l'equip que podia fer per culpa de les lesions i va dominar els primers 25 minuts, però sense fer gaire mal al Getafe. Les centrades d'Alves cap a ningú eren l'únic balanç i la millor ocasió la van tenir els madrilenys, quan Pinto va haver de treure una pilota del cap de Rafa.

Al minut 23, però, va arribar el gol. En una acció amb un pèl més de rapidesa en la circulació, la pilota arriba a Alves, que centra enrere i permet a un Messi absent fins aleshores rematar amb qualitat i fer el primer. Dos minuts més tard, Pedro es va trobar sol davant de Julio César, però va estar lent i egoista, ja que tenia Alexis en millor posició.