Quan encara no fa dos anys que va arribar a la presidència del Bàsquet Manresa, el setembre del 2015, Jaume Arnau deixa l'entitat, sobretot, per motius professionals. La seva marxa, però, no comporta un buit de poder a l'entitat, que ara és en controlada pel consell executiu, que ja fa setmanes que treballa en el projecte de futur.
La marxa: «Deixo de ser president del Bàsquet Manresa Societat Anònima Esportiva. És una decisió presa ja fa mesos, a principi de març, però que vaig posposar a final de temporada».
Els motius: «El primer, eminentment professional. El febrer vaig obrir un centre de coaching de salut, és la meva professió, sóc llicenciat en educació física. És allò que m'apassiona i m'agradaria molt que fos la meva activitat professional des d'ara fins que deixi de treballar. Gràcies a déu, tinc molta feina. I hi vull dedicar més esforços».
El seu perfil: «Hi ha un altre motiu, però no hi voldria aprofundir: no sóc la persona més adequada per a aquest càrrec. Són coses personals, com viatjar tots els caps de setmana. Ser president del Bàsquet Manresa comporta aspectes i situacions que han fet créixer en mi aquesta creença».
El seu relleu: «vull donar pas a un nou projecte, noves idees i persones que aportin tot el que es mereix aquesta entitat».
Balanç del mandat: «Han estat dos anys complicats esportivament, ens hem centrat en el sanejament econòmic de l'entitat»,
Orgullós de la feina: «satisfet d'haver reduït el deute. Estem reduint el deute restant. No estem per tirar coets, però la situació econòmica és millor que fa temporades».
Demana perdó: «Vull demanar disculpes, donar les gràcies i fer un prec. Sento cadascun dels meus errors. Sento les expectatives que pugui haver decebut. No marxo amb la sensació d'haver-ho fet bé».
Què li hauria agradat fer? «Posar en marxa més projectes que em venien de gust. Sóc una persona a qui agrada fer coses, per això sóc a l'Ajuntament. Aquí hi ha manca de recursos. Creia que podria fer més coses i no he pogut. I en gran part també ha estat per les meves circumstàncies personals».
Agraït als socis. «Gràcies als socis. Tinc clar que és un dels pilars del club i no deixa de sorprendrem l'actitud que mostren cada dia, sobretot amb els resultats de final de temporada».
Els companys de feina: «L'agraïment a totes les persones que treballen cada dia a l'entitat, les que pateixen les mancances del club, les que viatgen pagant-se els desplaçaments, les que treballen i deixen de cobrar un o dos mesos esperant cobrar el tercer. Els he vist plorar en les alegries i en les tristeses», explicava mentre els anomenava un a un.
