El Baxi Manresa va deixar de competir a Europa el 1999, quan va finalitzar la seva participació a l'Eurolliga amb una victòria a la pista del Pau Orthez. A partir d'aquell moment, dues dècades en blanc que s'acabaran el proper mes d'octubre. Durant aquest temps, moltes coses han canviat. El cisma entre la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA) i la Unió de Lligues de Bàsquet Europees (ULEB) va derivar en fins a vuit competicions europees que s'han nodrit de desenes d'equips de tot tipus de nivell. Alguns d'aquests són els seus propers rivals a la Lliga de Campions, segons va determinar el sorteig.
Cinc dels adversaris ja són coneguts i acumulen fins a 56 anys de participació en els diferents torneigs, amb resultats de tots els colors. Hi trobem, fins i tot, un campió, el Dinamo Sàsser, gua-nyador de la FIBA Europe Cup de la temporada passada, i un finalista, l'Estrasburg en l'Eurocup del 2017, ben recent. Alguns d'ells han tret el cap a l'Eurolliga. Entre els que encara han de disputar les fases prèvies per saber si es converteixen en el rival del Baxi, el nivell baixa bastant, però la majoria d'ells també estan molt acostumats a voltar pel continent. Serà el mur d'experiència que haurà de saltar l'equip de Pedro Martínez en el seu retorn.
Els dos més forts
Si fem cas dels resultats dels dar-rers vint anys en competicions continentals, hi ha dos rivals clars al grup del Baxi, els dos abans esmentats, el Dinamo Sàsser i l'Estrasburg.
Els sards són un dels nous actors en el panorama italià, renovat a causa de la crisi que es va acabar amb els mítics conjunts de Bolo-nya, Varese, Cantù o Pesaro, habituals de l'antiga Copa d'Europa. El Dinamo només fa set anys que volta pel continent, però amb resultats molt positius. Després d'una eliminació i una classificació per als vuitens de final de l'Eurocup, va debutar a l'Eurolliga el 2015, amb eliminació primerenca i partits contra el futur campió, el Reial Madrid.
En els tres últims anys s'ha centrat en els torneigs de la FIBA. A la Champions va ser eliminat pel Mònaco als quarts de final el 2017. L'any següent va caure a l'Europe Cup i hi va ser eliminat a vuitens. El títol va arribar per a l'equip de Gianmarco Pozzecco l'any passat en aquesta mateixa competició, la germana petita de la Champions. Va guanyar l'anada i la tornada a la final al Würzburg alemany i es va proclamar campió després de vèncer l'Unet Holon, un altre dels rivals del grup del Baxi d'enguany, a les semifinals.
Pel que fa a l'Estrasburg, ha disputat els sis anys seguits a Europa amb dues presències a l'Eurolliga, primer a la prèvia, el 2016, i després a la fase de grups, en què va quedar enquadrat en el mateix grup que el Reial Madrid. Hi va ser darrer i va passar a jugar l'Eurocup, una competició en què va estar a punt de vèncer. Després de quedar segon d'un grup amb el Gran Canària, va anar eliminant l'Oldenburg a vuitens, el Nijni Novgórod a quarts i el Trento a semifinals. A la final, contra el Galatasaray, va vèncer en l'anada a casa per 66-62 però va caure en la tornada per 78-67. Aquell equip estava liderat per Rodrigue Beaubois, que després fitxaria pel Baskonia i que ha estat subcampió europeu amb l'Anadolu Efes.
En els tres últims anys, els alsacians s'han centrat en la Lliga de Campions. Fa dos anys van obtenir-hi el seu millor resultat en ser eliminats per l'AEK d'Atenes, el posterior campió, a quarts.
Turcs i israelians irregulars
Els adversaris turc i israelià del Baxi en la primera fase no són els millors de les seves lligues, però gaudeixen d'un gran ambient a les seves pistes d'Ankara i Holon, respectivament. Pel que fa als hebreus, han quedat dos anys seguits eliminats a la primera ronda de la Champions, el 2018 i el 2019. La seva caiguda a l'Europe Cup va determinar les semifinals de la temporada passada contra el Dinamo Sàsser. Abans, només una llunyana participació europea, a l'Eurochallenge, un torneig ja desaparegut, el 2013, en què no va passar de segona ronda.
Els turcs, en canvi, van viure una bona època durant la primera dècada del segle, amb quatre participacions en sis anys a la potent Eurocup, malgrat que no va passar mai de la segona ronda. El seu millor resultat va arribar quan va tornar a disputar competició de la FIBA, amb uns quarts de final del 2007, eliminat per la Virtus Bolo-nya en un any en què l'Akasvayu Girona va guanyar el torneig.
En els darrers anys, una crisi el va portar al descens a Turquia i, en el seu retorn, es va classificar per a l'Eurocup amb un exjugador del Manresa com Darryl Monroe a les seves files. En la segona competició de l'ULEB, va caure a la primera ronda l'any passat.
Els tenaços belgues
El cinquè equip classificat directament per a la fase de grups, rival del Baxi, és el Filou Oostende, que només ha fallat a la cita europea dos cops en vint anys. És un conjunt especialista de les competicions de segon nivell. Té un parell de presències a l'Eurocup (2009 i 2014), però el seu hàbitat natural darrerament són les competicions FIBA. El 2012 va arribar a ser tercer d'un torneig anomenat Eurochallenge, en què jugava l'Ourense i tot, malgrat ser de la LEB Or. El va eliminar l'Spartak de Sant Petersburg. L'any passat va ser eliminat de la Champions i va caure a l'Europe Cup, el torneig guanyat pel Sàsser. Ho va fer a quarts de final a les mans del Varese.
Els altres dos favorits a entrar a la fase de grups, el Lietkabelis i el Torun, tenen una presència efímera al continent. Els lituans van arribar a jugar contra el Gran Canària en una Eurocup i els polonesos van deixar fora el Movistar Estudiantes de la segona prèvia de la Champions. De la resta, molts anys a Europa en alguns casos, però pocs triomfs.
