Un any més, la mitja marató de Barcelona serà una carrera plena de rècords. No s'espera que en aquesta 26a edició de la cursa barcelonina la meteòrica kenyana Florence Kiplagat repeteixi la gesta dels dos anys anteriors i estableixi una nova plusmarca mundial de la distància de 21.097,5 metres. Ella mateixa va explicar dijous, a l'arribar a Barcelona, que una forta grip va frenar la seva preparació al desembre i que no es veu capaç de superar l'hora, 5 minuts i 9 segons que va fer l'any passat, o els 1.05.12 del 2014, ni tampoc per rebaixar els rècords de 15 i 20 quilòmetres que va establir al seu pas. «No prometo res, només que intentaré guanyar la carrera», va dir la petita però atòmica fondista de 28 anys.
Malgrat la forta presència de dones d'elit (la mateixa Flo, la portuguesa Jessica Augusto, la sueca Isabellah Andersson -bronze europeu a Barcelona 2010-o la britànica Susan Patridge), aquest diumenge (8.45 h) és més probable que perilli el rècord de la prova masculina, els 1.00.04 d'Eliud Kipchoge del 2013. El prestigi de Barcelona, la proximitat del mundial de mitja marató de Cardiff (el 26 de març), el fet de ser any olímpic i, sobretot, la provada bondat del circuit ha atret multitud d'atletes, sobretot europeus, que busquen la classificació per a les seves seleccions. Uns 50 atletes masculins i 30 de femenins de 17 països, tots ells d'elit, estaran a la sortida, amb atenció especial per als kenyans Vincent Kipruto (plata mundialista en marató el 2011), Josphat Kiprono Menjo (27.04 en 10 km) i Elicky Kipchoge Mase (guanyador ja el 2012) i per a l'italià Daniele Meucci, campió europeu de marató el 2014.
Però no solament de l'elit viu la mitja marató de Barcelona. Al contrari. S'hi han apuntat més atletes populars que mai. Els més de 16.500 inscrits suposen un increment del 10% sobre els 15.100 de l'any anterior, un rècord més en l'haver. Aquest 2016 ha augmentat un 3% la participació femenina, fins a un 28% del total (més de 4.500 corredores), i la presència estrangera arriba a gairebé un terç (32%).
Tres canvis en el circuit
Per a tots ells, Barcelona ha aconseguit presentar un dels circuits més ràpids del món, potser, com recorda el mesurador oficial, Bep Solé, «a l'altura del de València o el dels Emirates Àrabs Units, que també es disputa per aquestes dates». Solé és un dels responsables d'un recorregut gairebé immillorable (el mateix que el de la marató, com es veu en el gràfic), però que ha polit encara més aquest any amb tres petits retocs en el traçat. «Ens hem atrevit a tocar un circuit de rècord del món, però ho hem fet per a comoditat dels atletes populars», afirma Sergi Pujalte, director general de la cursa.
«És un circuit espectacular, ràpid i lineal, dels millors del món»,abunda Cristian Llorens, director esportiu. Aquest any es baixa pel carrer Bailèn, en lloc del passeig de Sant Joan; es puja per Llacuna directament fins a Perú (evitant els girs per Marroc i Bilbao); i se segueix per Perú fins a Josep Pla (en lloc de la Gran Via). «Tot això afavoreix el ritme dels atletes d'elit, que eviten arrencades i frenades, i també fa que els populars s'acomodin al seu ritme ideal. Això, unit al clima, l'arquitectura i l'altimetria, fan d'aquest un gran circuit», assegura Solé.
