Després de les errades greus contra el Cadis i el Rayo, el Barça no podia fallar, i no ho va fer. La victòria contra el Mallorca era imprescindible per afrontar amb garanties un final de curs en què cal ser quart com sigui. El 2-1 final, però, demostra un cop més que l’equip arriba just i, ni tan sols en un partit tan dominat com ahir, no va poder mantenir la tranquil·litat fins al final. Ara té nou punts de renda sobre el cinquè classificat, però avui poden ser sis si el Betis guanya a Getafe i diumenge que ve, tres i els blaugrana cauen al Villamarín. Encara falta remar per arribar amb èxit a la vora.
Gairebé es pot dir que l’única diferència entre la primera part que va jugar el Barça ahir i la dels partits contra el Cadis i el Rayo Vallecano va ser el resultat. El joc no va millorar ni poc, ni gens, amb una petita variant. Absent Dembélé, i canviat de banda Ferran, ara el joc blaugrana va caure més cap a l’esquerra, on Memphis va estar molt actiu i va combinar raonablement bé amb Gavi i Jordi Alba.
Això sí, el Barça va tornar a abusar de les centrades contra una defensa de cinc, i això per als centrals dels rivals és facilitar molt la vida. Va ser precisament Memphis qui va tenir la primera ocasió, amb una rematada de cap que va rebutjar Sergio Rico. Al quart d’hora, Piqué va tornar a notar molèsties, motiu pel qual va haver de ser rellevat. Però la millor oportunitat la va tenir el Mallorca, amb una combinació entre Antonio Sánchez i Oliván, que va centrar de primera perquè Fer Niño, aprofitant l’habitual badada d’Alba i l’espai que deixava el lesionat Piqué, enviés la pilota a la Diagonal amb tot a favor.
La jugada no va esperonar gaire al Barça. Li van anul·lar un gol a Araujo just abans de la millor acció. Alba, novament millor ofensivament, va fer una gran passada en profunditat i va deixar Memphis sol. El neerlandès no va perdonar i va afusellar el porter, tot i l’esforç de Maffeo. Però l’anotació no va tranquil·litzar els locals, que només van inquietar en accions en què Aubameyang i Ferran no van arribar a la bola i en un xut de Frenkie de Jong, desviat. El Mallorca encara va donar un ensurt en una relliscada d’Eric García que no va aprofitar Antonio.
El Barça va arrencar millor la segona part, amb ocasions de Memphis i Gavi fins que Busquets es va treure un tir amb l’esquerra des de fora de l’àrea que representava el tranquil·litzador 2-0.
Tot semblava fet. L’àrbitre va anul·lar el segon gol, per fora de joc de Memphis i d’Aubameyang, Ferran va anar fallant gols a carretades i el públic va xalar amb la tornada als terrenys de joc d’un Ansu a qui es va veure tímid i amb precaució.
Una falta seva, precisament, va precedir l’accident. El Mallorca havia posat al camp Kubo i Kang-in Lee i estava sent més intens que uns locals novament relaxats amb l’avantatge. Salva Sevilla va penjar la pilota i Raíllo, amb el genoll, va posar la intranquil·litat a la graderia. Per sort, el Mallorca no va tenir cap ambició i els punts van quedar-se a casa. Encara falten quatre estacions per acabar la penitència.
