La fuerza
de nuestro fútbol
Aquest capítol dedicat a l'Elx CF representa el quart lliurament d'una sèrie que ressalta com cada repte superat a LALIGA HYPERMOTION impulsa cap a l'excel·lència. Aquests moments de superació defineixen l'essència dels equips i personifiquen 'La Força del nostre futbol'. Aquesta força, present en cada jugada, simbolitza la passió i la determinació de la competició, i inspira els equips a assolir noves altures i a deixar una marca indeleble en la història del futbol.
El destí de l´Elx CF˸ no saber rendir-se
El futbol va fer un pols a l'Elx l'any passat quan, amb una plantilla armada per quedar-se amb comoditat a LALIGA EA SPORTS, va baixar i LALIGA HYPERMOTION els va rebre amb la cara més competitiva… Tant que fins a la jornada 10 no van ser capaços de començar a agafar aire i remuntar a la taula. ¿La clau? La resiliència en un dur procés de canvi en què l'única cosa inamovible ha estat l'actitud de la seva afició i la confiança de l'equip.
Text: Alex Gómez
“Als clubs sempre parlem bé de totes les aficions, però la de l'Elx ha patit molt els últims temps i sempre hi ha estat. Ens han ajudat més del que es pensen. Després d’una primera volta regular veus un Martínez Valero ple... Es mereixen tornar a gaudir i aconseguir l’ascens”. Sergio Mantecón, director esportiu de l'Elx, destaca amb orgull qui ha sostingut la brúixola en els moments més difícils que ha travessat el club il·licità aquests dos últims anys. Després d’un descens inesperat a la disputada LALIGA HYPERMOTION hi ha hagut una reestructuració que els ha permès situar-se en aquest tram final de temporada amb opcions de disputar el PLAYOFF D’ASCENS. Una cosa impensable un parell de mesos després d'iniciar el curs, quan en 9 jornades tenien 9 punts -a un del descens-, amb dues victòries i ocupant el lloc número 18 a la taula.
Sebastián Beccacece és l'actual entrenador d'un equip al qual va aterrar l'abril de l'any passat en una situació esportiva desafiant. “No era només l'arribada d'un entrenador nou, sinó d'una filosofia i una metodologia diferent. Era una cosa que volia implementar el club. No és senzill que a LALIGA HYPERMOTION tinguin la pilota, protagonisme… A poc a poc es va consolidant i ara mateix l'Elx és un dels equips més atractius de veure i seguim progressant”, resumeix Mantecón per intentar reflectir la complexitat d'un canvi en la banqueta en una competició de tant nivell.
En aquest temps, Beccacece ha intentat “anar resolent el que es presenta. Renovem esperança i il·lusió. S'ha canviat la dinàmica negativa per la confiança, la fe i la humilitat per treballar a LALIGA HYPERMOTION, que és diferent de la màxima categoria. S'ha tornat a creure. I el camí ha valgut la pena, a nivell personal tot aquest procés és una cosa que no oblidaré mai”, reconeix l’entrenador argentí.
Retrocedim al primer minut de l'any, a aquesta primera foto de la temporada –el primer onze inicial– quan tots pensaven que es començaria amb bon peu. “Va ser una pretemporada molt dura i aquell moment inicial el recordo amb molta il·lusió i ganes. El primer partit contra el Racing de Ferrol (0-1 a casa) no va sortir com volíem, però aquell dia vam començar amb cares d'il·lusió… Va ser un dia molt maco”, indica Pedro Bigas, capità del club. A la grada hi havia David Aranda, president de la Federació de Penyes de l'Elx, que en aquell primer xoc tenia “la sensació que seria un any difícil però que l'equip estaria a dalt per la plantilla que tenim... I no va ser així. Les incorporacions que hem tingut darrerament estan sent peces clau i ara la recta final és il·lusionant. A LALIGA HYPERMOTION els noms i la qualitat individual no serveixen si no és col·lectiva”.
La prova d'amor per a Beccacece
I en aquest treball de cosir noms i jugadors, Beccacece va començar a tocar algunes tecles que han acabat amb l'equip aspirant a entrar al PLAYOFF D'ASCENS a LALIGA EA SPORTS. Per això s'han donat moments clau, el primer va arribar a la jornada 10 amb el gol de Borja Garcés que va donar la victòria al minut 89 davant el FC Andorra per 2-1. “Abans d'aquell partit, el meu cos tècnic i jo ens vam plantejar si valia la pena seguir si no guanyàvem. Aquell dia, l’equip va mostrar un amor per la idea. L’entrenador, a vegades, necessita aquesta prova d’amor. Des d'aquell dia hem trobat una regularitat que ens ha portat on som ara”, explica Beccacece, que despulla el límit al qual ell mateix va estar exposat veient que tota la feina i el sacrifici no acabaven de donar els seus fruits. Fins aquell minut 89, “era gairebé una qüestió de vida o mort. Això és més que un gol i més que tres punts. Va ser l'inici d'una cosa nova”, afegeix Aranda.
A partir d'aquí, l'Elx ha aconseguit 49 punts i s'ha convertit en l'equip de la categoria que més ha sumat -al costat del CD Leganés- gràcies a altres proeses, com l'èpica remuntada en la jornada 31 contra l'Albacete Balompié, també al Martínez Valero, per 3-2. “Si alguna cosa caracteritza l'Elx aquesta temporada és que s'ha sabut posar la granota per treballar i remuntar. No se li pot retreure la feina i el sacrifici, per això l'afició està entregada amb aquests jugadors”, assegura el president de la Federació de Penyes de l'Elx. Aquesta remuntada no va passar per casualitat, sinó per una feina al darrere. “Estàvem treballant això: si se'ns posava un partit en contra teníem dificultats per capgirar la situació i aquí ho vam aconseguir. El camp estava ple, amb aficionats, els nostres amics i famílies. L'Elx no es rendeix mai i això va mostrar la pinya que som”, confessa Bigas.
“Quan un cau, caiem tots i quan un s'aixeca, ens aixequem tots”
I aquesta unitat va quedar reflectida novament en una altra bonica postal en què l'equip va mantenir Óscar Plano després d'una victòria davant el Reial Sporting a la jornada 36. El davanter tornava als terrenys de joc 4 mesos després de patir una lesió greu. El director esportiu, Mantecón, recorda que quan es va lesionar “va ser un xoc per a tothom i la foto del seu manteig reflecteix la unió del vestidor i l'afecte que té tothom per ell”, paraules que s'alineen amb les de l’“amic personal” i capità, Bigas: “La seva lesió ens va partir en dos i quan veus el procés de recuperació, com s'ha sacrificat... Se'm posen els pèls de punta veure aquesta foto del manteig. Quan un cau, caiem tots i quan un s'aixeca, ens aixequem tots”.
També, com darrere de cada victòria o remuntada, aquest manteig no va ser casual i l'entrenador ho explica: “Per arribar a aquesta unitat que veiem -com una família- va caldre passar molt de dolor, de personal a col·lectiu. Al final, amb treball en equip, es veu aquesta sensibilitat i l'enllaç i l'afecte entre tots. Posant-nos al lloc de l'altre. I aquesta alegria reflecteix el final d'aquest camí incòmode per a tothom”.
Detallista, és clar que Beccacece ha deixat el seu segell a l'Elx -dins i fora del camp- i que ell és responsable de bona part de l'actual situació del club. Tot i que, com ell mateix relata, aquest procés ha estat marcat per la naturalitat: “L’Elx ens va rebre i va adoptar molt ràpid. Vaig rebre molt d'afecte molt aviat i vaig tenir la sort de congeniar amb valors d'aquí. Vaig arribar amb la il·lusió d'un viatge que comença i intentant establir una connexió amb la nostra gent per tornar a la màxima categoria”.
“Un entrenador molt proper, molt humil”
Aranda en destaca que és “un entrenador molt proper, molt humil. A més, fa un joc molt vistós per a l'aficionat i això crea una simbiosi molt bona” i Bigas, el seu capità, recorda que “des del primer moment ens va dir què volia, els hàbits dins i fora del camp… Ha canviat l'Elx i ha estat un encert tenir-lo aquí. Estic molt content que estigui amb nosaltres”.
Bigas al camp, Beccacece a la banqueta, Mantecón als despatxos i Aranda des de la grada han sumat el seu gra de sorra perquè avui l'Elx aspiri a l'ascens en aquesta emocionant i competitiva LALIGA HYPERMOTION. “Aquest any està sent la més igualada des que jo tinc coneixement de la categoria. Està molt semblant tot. Tot estarà igualat fins a la darrera jornada”, apunta Mantecón.
Fins que arribi aquesta última jornada 42, potser el conjunt il·licità pateixi alts i baixos en un partit o en la classificació, el que és segur és que la seva afició sempre hi serà, recolzant-lo. “Parlar de la gent de l'Elx és parlar d'un familiar: si t'estimen quan no guanyes, imagina't quan guanyes”, assenteix amb orgull Beccacece. Aranda, profund coneixedor d'aquesta afició, en destaca “el sentiment, lleialtat, fidelitat. És difícil que després d'una temporada com la del Centenari, amb un descens, entressin més de 20.000 espectadors cada cap de setmana al Martínez Valero o que les entrades que ens donen equips rivals quan anem de visitants s'esgotin en hores”.
Aquesta manera de viure, sentir i recolzar l'Elx de l'afició arriba al vestidor perquè, com explica Bigas, “en els moments dolents és quan més la necessitem i aquí no hi ha hagut retrets ni xiulets. Et sents estimat, valorat, com a casa. És una afició envejable, de 10. Estic molt orgullós de jugar davant seu”. Amb resiliència, han guiat l'equip quan més ho necessitava i ara és un aspirant seriós a l'ascens. Beccacece remata aquesta idea en assegurar que aquesta afició és un pilar fonamental de l'escut de l'Elx que tant ens apassiona.
Quan LALIGA HYPERMOTION arriba a la seva màxima expressió amb un final de temporada imprevisible
Una de les característiques de LALIGA HYPERMOTION és l'emoció i incertesa en una competició en la qual res es pot donar per descomptat. Aquesta competitivitat arriba al seu pic màxim en un final de temporada més palpitant que mai, amb tot per decidir tant en la zona baixa com en la zona alta de la taula, on té lloc la frenètica lluita per ascendir a LALIGA EA SPORTS.
Aquesta competitivitat portada a la seva màxima expressió és el que ha fet famosa internacionalment a LALIGA HYPERMOTION, una de les millors competicions del món la igualtat del qual és tal que allò que “el primer pot perdre davant l'últim” és una constant realitat. I si no que li ho diguin al CD Leganés, que portava 27 caps de setmana sent líder i en la jornada número 36 ha cedit aquest lideratge per una derrota davant un equip que lluitava per no descendir, l'Albacete Balompié.
Aquest cas és un exemple de la veritable força de LALIGA HYPERMOTION. La competitivitat és extrema des de la primera a l'última jornada i la igualtat és tal que després de 39 jornades tots els equips, excepte CD Tenerife i FC Cartagena, que estan implicats en l'ascens o descens i que no tenen garantit res. Gairebé una desena de clubs es jugaran fins a l'últim minut un lloc pel PLAYOFF D'ASCENS ho juguen el tercer, habitació, cinquè i sisè classificat-, en el qual les estadístiques diuen que el sisè classificat és el que més vegades ho ha guanyat (cinc de tretze). Una altra dada més que parla de l'extrema igualtat que es viu en aquesta impredictible LALIGA HYPERMOTION i la realitat competitiva de la qual es converteix en la veritable força del nostre futbol.
SEGÜENT ARTICLE
01 04