Les vàlvules

Per Beatriz García

¿Què són i quina és la funció?

El cor té 4 vàlvules, dues a la part esquerra i dues a la part dreta, les de la part esquerra són la vàlvula mitral, que separa l'aurícula esquerra del ventricle esquerre, i la vàlvula aòrtica, que és a la sortida del cor, entre el ventricle esquerre i l'artèria aorta. I, d'altra banda, a la part dreta hi ha dues vàlvules més, la vàlvula tricúspide, que separa l'aurícula dreta i el ventricle dret, i la vàlvula pulmonar, que separa aquesta a la sortida del ventricle dret, entre aquest i l'artèria pulmonar.

La seva funció és dirigir el flux de sang, obren i tanquen per dirigir el flux de sang des de les aurícules cap als ventricles i des dels ventricles cap a les artèries pulmonar i aorta. Quan es contrauen els dos ventricles, doncs, estan tancades les vàlvules mitral i tricúspide i s'obren la pulmonar i aòrtica perquè la sang surti del cor cap a les artèries.

¿Quins són els principals problemes de salut que poden afectar aquesta part del cor?

Hi ha moltes malalties que poden afectar les vàlvules però les més importants són tres, una és la que era més freqüent a Espanya fins al segle passat que eren les febres reumàtiques, que s'adquirien a la infància per infeccions de la gola i produïen uns anticossos que podien fer malbé la vàlvula mitral i la vàlvula aòrtica, és a dir, la part esquerra del cor. Aquestes febres pràcticament han desaparegut als països desenvolupats, així que aquestes lesions gairebé no existeixen, només es veuen en persones grans que van tenir les febres reumàtiques en la infància. Una altra causa són les cardiopaties congènites que afecten nens o adults joves que es produeixen per alteracions en el desenvolupament del cor i de les vàlvules durant l'embaràs i no són excessivament freqüents.

La causa més freqüent que hi ha avui dia de lesions valvulars als països occidentals són les lesions degeneratives, que poden ser de dos tipus, d'una banda les que afecten la vàlvula mitral i l'aorta i que es produeixen perquè el teixit conjuntiu de suport de les vàlvules és molt feble, i la gran epidèmia de lesions valvulars que afecten la vàlvula aòrtica es produeix per l’edat d’aquesta vàlvula, que es calcifica i és una lesió que pot produir una estretor de la vàlvula aòrtica molt greu, afectant sobre tot a persones per sobre dels 75 o 80 anys.

Pel que fa a gravetat, depèn, hi ha lesions de les vàlvules que són lleus i d'altres són molt greus i necessiten una cirurgia o canviar la vàlvula amb el temps. La majoria de les lesions valvulars són progressives, comencen sent lleus amb una calcificació o fibrosi de la vàlvula aòrtica i acaben produint una estenosi aòrtica que necessita canviar la vàlvula.

¿Quina és la prevalença d’aquestes malalties i el perfil del pacient?

La prevalença de les valvulopaties, tret de l'estenosi aòrtica degenerativa per l'edat, és baixa. El perfil del pacient en les lesions de la vàlvula mitral es produeix més en dones d'edat mitjana i grans. I les lesions aòrtiques tenen dos perfils, la vàlvula aòrtica bicúspide, que és una anomalia congènita de la vàlvula aòrtica que dona símptomes en pacients entre 20 i 40 anys i més en homes, i per altra banda, l'estenosi aòrtica del vell, que és molt més freqüent per sobre dels 75 o dels 80 anys.

¿Quins són els símptomes que poden fer sospitar de l'existència d'algun problema a les aurícules?

Normalment la sospita que hi ha un problema a les vàlvules es fa mitjançant l'exploració física, si en auscultar un pacient se sent un buf, això fa sospitar que tingui una lesió en una vàlvula. Pel que fa als símptomes, pot no produir-ne cap quan les lesions no són severes i el pacient fa una vida normal, i quan són lesions severes, el pacient pot presentar insuficiència cardíaca, dispnea o ofec en fer esforços, també pot tenir angina de pit en algunes valvulopaties com l'estenosi aòrtica, i fins i tot pèrdua de coneixement i síncopes, i en les lesions mitrals és relativament freqüent que es produeixin arrítmies com la fibril·lació auricular.

¿Com es fa el diagnòstic i en què consistiria el tractament?

El diagnòstic es fa mitjançant una tècnica d'imatge que és l'ecocardiograma doppler, on s'observa si hi ha lesió i la severitat de la lesió, en cas que n'hi hagi.

¿És possible prevenir? ¿Quines són les vostres recomanacions per conservar-les en el millor estat durant tota la vida?

Les lesions valvulars no són fàcilment prevenibles, ja que les lesions congènites no es poden prevenir i les lesions degeneratives de l'ancià tampoc no són prevenibles, el millor és seguir les mateixes mesures que s'utilitzen per prevenir les malalties ateroscleròtiques, com ara controlar la tensió arterial, el colesterol, no fumar, entre d'altres, però no hi ha mesures clares per evitar-les. La meva recomanació és seguir hàbits de vida cardiosaludables, dieta mediterrània, control del pes i exercici moderat.