Sistema elèctric cardíac

Per Beatriz García

Què és i quina és la seva funció?

A les parets del cor hi ha grups de cèl·lules especialitzades que constitueixen el denominat “sistema específic de conducció o sistema elèctric cardíac”, encarregat de generar i transmetre senyals elèctrics al múscul cardíac perquè es contregui i pugui bombar la sang cap als diferents òrgans del cos. Aquest sistema té una estructura anomenada “node sinusal” que se situa a l'aurícula dreta i s'encarrega de generar el corrent elèctric, el qual s'ha de transmetre posteriorment a la resta del cor a través del “node auriculoventricular” i les “branques” (esquerra i dreta).

¿Quins són els principals problemes que poden afectar aquesta funció del cor?

El sistema elèctric cardíac pot fallar i comportar l'aparició de les patologies següents:

• “Malaltia del node sinusal” (quan falla el node sinusal), que al seu torn engloba:

  • “Bradicàrdia sinusal”: en aquest cas l'impuls cardíac es produeix i condueix correctament, però a baixa freqüència (generalment menor de 60 batecs per minut). S’ha de distingir entre bradicàrdia fisiològica (aquella que passa en persones sanes, habitualment per influència de l'entrenament esportiu) i la bradicàrdia patològica (freqüència cardíaca diürna menor de 40 batecs per minut, nocturna menor de 30 batecs per minut o pauses més grans de 3 segons, en absència activitat esportiva intensa o fàrmacs que puguin ocasionar-la).

  • “Pausa sinusal”: absència transitòria de generació de l'impuls elèctric al node sinusal.

  • “Bloqueig sinoauricular”: bloqueig de la transmissió de l'impuls elèctric entre el node sinusal i les aurícules. Hi ha diferents graus en funció de la gravetat del mateix.

  • “Incompetència cronotropa”: incapacitat del node sinusal per regular la freqüència cardíaca de forma adequada a les necessitats del pacient.

  • “Síndrome bradicàrdia-taquicàrdia”: en aquest cas s'observen episodis de bradicàrdia sinusal seguits de taquiarrítmies (per exemple, fibril·lació o flutter auricular) o viceversa.

• “Bloquejos auriculoventriculars” (quan falla el node auriculoventricular):

  • De primer grau: hi ha retard en la conducció de l'impuls a través, però sense bloquejar-se.

  • De segon grau: alguns impulsos són conduïts i altres bloquejats.

  • De tercer grau: es bloquegen tots els impulsos.

• “Bloquejos de branca” (quan falla la branca esquerra o dreta).

¿Quina gravetat tenen les malalties que afecten el sistema elèctric? ¿Quines poden ser les conseqüències?

Aquestes malalties poden ser totalment asimptomàtiques i no requerir tractament en alguns casos, però en altres poden produir símptomes que poden arribar a ser incapacitants, podent necessitar l'implant d'un marcapassos.

Pel que fa a la “malaltia del node sinusal”, no hi ha evidència que afecti la supervivència (amb o sense implant de marcapassos) ni que augmenti el risc de mort sobtada, a diferència del que si passa en el cas dels “bloquejos auriculoventriculars” avançats (d'alt grau). Pel que fa als “bloquejos de branca”, poden ser benignes o associar-se a altres malalties estructurals cardíaques, i això s'ha de descartar fonamentalment en cas de bloqueig de branca esquerra.

¿Quina és la prevalença/incidència d'aquestes malalties i el perfil del pacient?

En general, aquestes malalties es produeixen per un envelliment del sistema de conducció i apareixen majoritàriament en pacients d'edat avançada. No obstant això, hi ha altres causes, com poden ser: inflamació / infecció del cor, manca d'irrigació sanguínia (en el context d'un infart), defectes congènits (en nens) i genètics, medicaments, síndrome d'apnea del son, trastorns iònics (potassi, calci, etc.) alteració de la glàndula tiroide, dany associat després de cirurgia cardíaca o procediments d'ablació cardíaca, entre d'altres.

Es descriu una incidència de la “malaltia del node sinusal” de 0.8 per 1000 persones/any, sense diferències per sexes, suposant el 15,1% de les indicacions d'implant de marcapassos a Espanya. Pel que fa al “bloqueig auriculoventricular”, aquest pot ser congènit (infreqüent, estimant-se entre 1:15000 a 1:22000 nascuts vius) o adquirit (augmenta amb l'edat, assolint valors entre 17-30% en pacients més grans de 80 anys) i suposa la causa més freqüent d'implantar marcapassos a Espanya (62%). Finalment, la prevalença del “bloqueig de branca” augmenta igualment amb l'edat, amb una incidència de l'1% en més grans de 35 anys, podent arribar al 17% en més grans de 80 anys.

¿Quina és la prevalença/incidència d'aquestes malalties i el perfil del pacient?

Tal com es va esmentar prèviament, aquestes malalties poden ser totalment asimptomàtiques en alguns casos o provocar símptomes de diferent índole que poden arribar a repercutir negativament a la vida del pacient. Entre aquests símptomes destaquen els següents:

• Mareig.

• Síncope (pèrdua de coneixement)

• Dispnea (dificultada per respirar)

• Astènia (fatiga)

• Intolerància a l’esforç.

• Mort sobtada.

¿Com es fa el diagnòstic i en què consisteix el tractament?

El diagnòstic d'aquestes malalties requereix una història clínica detallada (en la qual es recullin els símptomes del pacient i possibles causes reversibles) i la realització de proves complementàries entre les quals destaca l'electrocardiograma (en algunes ocasions cal fer un Holter per monitoritzar el ritme cardíac durant més temps o l'implant d'un Holter inserible), la radiografia de tòrax, l'analítica sanguínia, l'ecocardiograma (per valorar la presència d'alguna malaltia estructural del cor) o l'ergometria (prova d'esforç) en alguns casos.

Pel que fa al tractament, en primer lloc, s'han de descartar (o tractar si hi fossin presents) aquelles causes que puguin ser corregibles. Si la causa no és corregible i el trastorn del sistema elèctric és molt avançat o s'acompanya de simptomatologia significativa en relació amb aquest, el tractament comportaria l'implant d'un marcapassos, que es tracta d'un dispositiu electrònic que està format per una bateria (o generador d'impulsos; implantada sota la pell, sota la clavícula) i un o diversos elèctrodes (cables que discorren per l'interior de la vena fins allotjar-se dins del cor) que permeten estimular el cor a la freqüència que es consideri oportuna.