Els ventricles

Per Beatriz García

¿Què són i quina és la seva funció?

El cor consta de 4 cavitats: dues aurícules (una dreta i una esquerra) i dos ventricles (un dret i un esquerre).

L'aurícula dreta s'encarrega de rebre la sang no oxigenada que arriba des de totes les parts del cos a través de les venes caves i la introdueix al ventricle dret que és la càmera encarregada de bombar la sang als pulmons per oxigenar-la. Un cop oxigenada, arriba a través de les venes pulmonars a l'aurícula esquerra que la introdueix al ventricle esquerre, que alhora la bombarà a tot el cos a través de l'artèria aorta.

Un cop descarregada d'oxigen, torna a l'aurícula dreta per tornar a iniciar el cicle cardíac.

¿Quins són els principals problemes de salut que poden afectar aquesta part del cor?

D'una manera molt simplista, podem entendre el cor com un sistema muscular encarregat de bombar la sang quan arriba l'impuls elèctric que l'activa. Així, hi pot haver patologies que afectin, bé el múscul cardíac, bé el seu sistema elèctric.

• Malaltia coronària: és una afecció dels vasos sanguinis que irriguen el múscul cardíac (artèries coronàries). Es deu al procés conegut com a aterosclerosi que provoca el desenvolupament d'una placa d'ateroma a les artèries, que limita el flux sanguini al cor. Es pot manifestar com a angina de pit, que típicament produeix un fort dolor al centre del pit, descrit com a opressiu, en fer esforços i se sol acompanyar d'un intens malestar, sudoració i fins i tot nàusees. I també es pot manifestar com a infart agut de miocardi en què l'obstrucció de l'artèria és completa. Això fa que el dolor es produeixi en repòs, sigui més intens i perllongat.

  Per aquest motiu, davant l'aparició de dolor toràcic d'aquestes característiques, es recomana avisar els serveis d'emergència extrahospitalària per a una valoració ràpida.

• Malalties inflamatòries: les malalties inflamatòries dels ventricles o miocarditis poden afectar la seva capacitat per bombar la sang i el seu ritme elèctric. Les causes més freqüents són les infeccions virals, encara que també es poden deure a altres macroorganismes, fàrmacs, drogues o malalties autoimmunes. Se solen manifestar com a dolor toràcic, falta d'aire i febre i els símptomes poden ser des de molt lleus a casos molt greus que requereixen tractament en unitats de cures intensives cardiològiques.

• Taquicàrdia ventricular: és un trastorn del ritme cardíac causat per senyals elèctrics anormals dins dels ventricles. La causa més freqüent és la cicatrització del múscul cardíac en persones que han patit un infart previ, encara que també es pot produir en altres malalties del múscul cardíac. Aquesta arrítmia fa que el cor bategui més ràpid del normal i produeix sensació d'ofec, dolor al pit, marejos, pèrdua de coneixement i fins i tot parada cardíaca.

• Bloqueig cardíac: és una alteració de la conducció de l'impuls elèctric al cor, que impedeix que el senyal elèctric es propagui des de les aurícules als ventricles i provoca que el cor bategui més a poc a poc i no pugui accelerar la freqüència en cas que sigui necessari. Això dona lloc a sensació de fatiga, ofec, mareig o pèrdua de coneixement. Es pot deure simplement a l'envelliment, però també a determinats fàrmacs o a la malaltia de les artèries coronàries.

¿Quins són els símptomes que poden fer sospitar de l'existència d'algun problema als ventricles?

Els símptomes depenen del tipus i de la gravetat del problema. No obstant això, alguns símptomes comuns que poden indicar una alteració en el ritme cardíac, en el flux sanguini o en l'estructura dels ventricles són: marejos, manca d'aire o sensació d'ofec, palpitacions, dolor al pit o pèrdua de coneixement.

¿Com es fa el diagnòstic?

El diagnòstic de sospita s'estableix amb una història clínica adequada dirigida a conèixer els símptomes del pacient i posteriorment es confirma mitjançant proves diagnòstiques dirigides com un electrocardiograma, un ecocardiograma o una prova d'esforç. De vegades es necessiten tècniques de més complexitat com una cardioressonància magnètica nuclear o una coronariografia.

¿Hi ha tractament?

El tractament farmacològic no sol ser necessari en el cas de les miocarditis, mentre que en el cas del bloqueig cardíac sol ser necessari implantar un marcapassos per restituir el ritme cardíac. Pel que fa a les arrítmies, disposem de fàrmacs per prevenir-les, anomenats antiarrítmics i de vegades cal realitzar estudis de l'electricitat cardíaca (estudis electrofisiològics) col·locant catèters en llocs estratègics dins del cor per localitzar els circuits anòmals i cauteritzar-los mitjançant un procediment que s'anomena ablació.

Per als pacients que tenen malaltia coronària, hi ha fàrmacs per ajudar a tenir menys episodis d'angina (són els fàrmacs antianginosos i antiagregants), per ajudar a recuperar la força del cor en cas que s'hagi deteriorat. A més, moltes vegades cal conèixer quines són les artèries afectades i tractar-les mitjançant un procediment anomenat coronariografia.

¿És possible la prevenció? ¿Quines són les vostres recomanacions per conservar-los en el millor estat durant tota la vida?

La prevenció de la malaltia coronària és fonamental per a tota la població. En aquest sentit, és molt recomanable fer una vida activa i practicar exercici 30 minuts diaris, 5 dies a la setmana per cuidar el nostre cor i evitar l'obesitat. Seguir la dieta mediterrània i consumir fruites i verdures diàriament.

És importantíssim abandonar l'hàbit tabàquic, controlar la nostra tensió regularment i vigilar els nivells de colesterol i sucre a la sang segons indiqui el metge.