Consells per viatjar quan hi ha deteriorament cognitiu

Per Cecilia Vega i Beatriz García

En termes generals, ¿una persona amb deteriorament cognitiu pot viatjar?

Una de les recomanacions per a les persones amb deteriorament cognitiu és mantenir una rutina fixa en les activitats quotidianes i evitar en la mesura del possible els canvis de domicili. Això permet que s'orienti millor en el temps i l'espai i se senti segur. Com més canvis de l'entorn s'introdueixin (persones, espais, horaris...) més probable és que causi efectes negatius. Per aquest motiu, en general, els viatges no són aconsellables. Traslladar-lo a llocs desconeguts pot ser causa d'intranquil·litat i agitació. Tot i això, hi ha persones amb deteriorament cognitiu que amb familiars o cuidadors estan tranquils.

¿Han de viatjar sempre amb companyia?

Sens dubte. En qualsevol moment es pot produir una situació perillosa per al pacient (per exemple, desorientació, pèrdua d'objectes personals, omissió de la medicació) i pot provocar una alteració del comportament.

¿En quins casos estaria totalment desaconsellat?

Quan el deteriorament cognitiu és greu i/o s'acompanya de trastorns del comportament, el pacient no ha de viatjar. És molt probable que puguin passar situacions complicades.

¿Quins són els principals inconvenients?

Els canvis de l'entorn, els horaris, els àpats i altres rutines poden ser causa de progressiva intranquil·litat i trastorns del son. Això pot conduir a l’aparició o empitjorament d’alteracions del comportament que poden ser problemàtiques.

Per a les persones amb Alzheimer o problemes cognitius la rutina és molt important, però aquesta rutina s'interromp quan es viatja, ¿com s’ha de gestionar i reduir aquest impacte?

Millor si va acompanyat de familiars propers, amics o cuidadors que coneguin la situació i puguin actuar adequadament. Si el lloc on viatjarem és conegut pel pacient, millor (per exemple, la casa d'un familiar). És convenient evitar canvis de lloc repetits. Com més estabilitat, millor.

És preferible evitar llocs amb molta gent. Evitar les hores més concorregudes als restaurants.

En cas d'una reunió social, és convenient repetir els noms dels assistents quan arribin. Aquests pacients se senten millor si assisteixen com a simples observadors a situacions socials. Els nens solen agradar-los i els entretenen.

És important orientar-los diverses vegades al dia respecte al temps (hora, dia, estació, any), lloc (domicili, ciutat, província) i relacionar-ho amb les rutines diàries (Per exemple: són les nou del matí i és l'hora de l'esmorzar).

Ajudar-lo a l'hora de vestir-se perquè ho faci correctament.

Els objectes que utilitza i, especialment documents, han d'estar controlats.

¿Quines són les vostres recomanacions a l'hora de planificar el viatge?

És important planificar adequadament el viatge per intentar que pugui ser el més agradable i tranquil per al pacient. Exceptuant els casos de deteriorament cognitiu lleu, que no presenten cap problema conductual, és preferible evitar les itineràncies i mantenir la base en un lloc fix.

En qualsevol cas, cal comptar amb l'opinió del metge habitual responsable (neuròleg, geriatre, metge de família o internista), sobre la conveniència o no de viatjar. També és convenient tenir previst com actuar en cas que sorgeixi algun problema (ex. agitació, insomni).

¿Què no ha de faltar mai a l'equipatge?

La seva medicació habitual i la convenient, en cas d'eventualitat, tal com s'ha assenyalat anteriorment.

El calçat ha de ser lleuger i còmode, amb sola antilliscant. La roba ha de ser lleugera i transpirable. És convenient fer servir barret o gorra per evitar l'escalfament excessiu del cap.

Especialment a l’estiu, una ampolla d’aigua i animar el pacient a beure amb freqüència.

Recomanacions durant el transport i un cop a la destinació

¿Com s’ha d’afrontar el viatge amb cotxe, tren o avió?

Heu de viatjar amb persones molt familiars per al pacient. Parlar-li amb tranquil·litat. S'entretenen amb jocs simples com jocs de cartes. Roba de recanvi per si necessita un canvi (ex. roba interior, pantalons).

Coses que hem de tenir sempre a mà

Medicació. Pitet o tovalló gran per menjar. Coberts adequats.

Com instaurar una rutina

Mantenir els horaris de menjars i de son. Descansos freqüents.

Millors activitats per fer

Passejades, dinars amb familiars molt coneguts per al pacient, visitar llocs coneguts prèviament.

¿Quins són els beneficis per al cuidador d’un viatge d’aquest tipus?

Sortir de la rutina diària i compartir la cura del pacient amb altres familiars. És convenient també tenir prevista la cura del cuidador.