Consells de viatge per a pacients amb diabetis

Per Cecilia Vega i Beatriz García

La doctora Laura Tuneu, del servei d'Endocrinologia de l'Hospital Universitari Sagrat Cor, ens ha preparat unes recomanacions de gran utilitat destinades als pacients amb diabetis que tinguin pensat realitzar un viatge, sobretot si és a l'estranger. Un de les principals anotacions és que "convé planificar molt bé el viatge i el control que se seguirà de la diabetis".

¿Una persona amb diabetis pot viatjar?

Sí, per descomptat, però s’ha de planejar molt bé el desplaçament, convé consultar l'equip mèdic uns 2 mesos abans de viatjar amb l'objectiu de comentar la durada del viatge, estació de l'any, països a visitar... Abans d'iniciar un viatge cal consultar l'especialista habitual, per valorar possibles precaucions i la possibilitat de necessitar ajustar la pauta de tractament. Concretament, en pacients amb Diabetis tipus 1, un dels factors principals que cal tenir en compte és examinar que la ràtio insulina/carbohidrats estigui ben ajustada.

També s'ha de sol·licitar una carta per al viatge redactada pel facultatiu que porta el pacient on s'especifiqui el tractament (nom genèric i dosi) i material habitual que necessita portar: insulina, fungibles d'ISCI, glucòmetre, llancetes, tires, sucs o similars per corregir hipoglucèmies, el glucagó, piles de recanvi, un número de telèfon on dirigir-vos en cas de necessitar contactar amb l'equip mèdic. A la carta hi ha de constar que el pacient ha de portar aquest material a l'equipatge de mà. És aconsellable portar l'informe traduït a l'anglès o l'idioma del país que es vol visitar.

Per als consells específics respecte al viatge, és important acudir a un Centre de Vacunació Internacional.

¿Si viatjo amb avió he de tenir alguna precaució més?

L'avió és el mitjà de transport més indicat per a llargues distàncies i pot ser utilitzat sense problemes per viatgers amb diabetis, que només han de tenir en compte alguns punts afegits als considerats per a un viatger sense la malaltia:

• Portar a l'equipatge de mà tota la medicació, els instruments de mesura de la glucèmia capil·lar i tires reactives. No s'ha de facturar la medicació, ni tan sols en part, ja que les baixes temperatures del celler de l'avió, on va l'equipatge, poden fer malbé la insulina i/o els instruments de mesura.

• Els raigs X dels controls aeris no alteren la composició de la insulina però poden alterar el funcionament d'alguns models de bombes d'insulina. Cal contactar amb el fabricant per assegurar-se’n i, si és possible una alteració, no passar per l'escàner (alguns aeroports poden no acceptar aquesta possibilitat, és recomanable demanar informació específica abans de viatjar).

• Portar alguns aliments rics en carbohidrats com ara torrades, galetes senzilles o fruita, per poder improvisar un àpat en cas de necessitat.

• És molt recomanable avisar per avançat la companyia aèria que es pateix diabetis, ja que la majoria poden oferir un menú adequat.

• Si s'utilitza bomba d'insulina, cal saber que durant el període d'enlairament i aterratge pot afectar mínimament el funcionament del dispositiu a causa dels canvis de pressió ambiental. Això pot afectar els pacients amb diabetis “làbil” portant-los a tenir hipoglucèmies o hiperglucèmies transitòries, per la qual cosa es recomana desconnectar transitòriament la bomba durant el període d'enlairament i aterratge.

• Els medicaments, inclosos els líquids, com la insulina està permès portar-los a l'equipatge de mà per al seu ús durant el viatge (el terme "viatge" implica el vol d'anada, el temps transcorregut a la destinació i el vol de tornada).

• Els medicaments s'han d'identificar separadament als controls de seguretat, i no cal que es transportin dins d'una bossa de plàstic transparent.

• Es recomana que vagin acompanyats de la recepta o un informe mèdic. També és aconsellable contactar amb les companyies aèries ja que cadascuna té els seus propis procediments per al transport d'aquests articles dins de l'avió.

¿I si el meu mitjà de viatge és en vaixell?

Els viatges en vaixell de creuer en general són còmodes i segurs, però presenten una possibilitat més gran de patir mareig (cinetosi) que altres mitjans de transport, amb el consegüent risc de vòmits i problemes per seguir una alimentació adequada. Si un viatger amb diabetis és propens a això es pot fer servir medicació preventiva (antihistamínics) a l'inici del viatge o davant l'aparició dels primers símptomes. En cas que el viatger tingui una alta probabilitat de marejar-se i vomitar, seria recomanable evitar aquest mitjà de transport.

Per minimitzar aquestes molèsties és millor viatjar amb vaixells grans (més de 600 passatgers) ja que són més estables i suporten millor les adversitats meteorològiques. També s'han d'evitar, en la mesura del possible, les cabines molt a proa i/o popa, ja que es mouen més, sent les zones més cèntriques les menys sensibles als balancejos. A més, tots els vaixells amb més de 100 passatgers i en travesses de més de tres dies de durada compten, obligatòriament, amb un doctor/a, així com un infermer/a a bord, cosa que és una garantia addicional però no un servei gratuït, la majoria dels vaixells cobren els serveis mèdics.

Tant si s'utilitzen antidiabètics orals o insulina per tractar la diabetis, quan es produeixen vòmits a causa del mareig, poden aparèixer hipoglucèmies. Per prevenir aquesta complicació es recomana comprovar la glucèmia capil·lar després del vòmits:

• Si el valor és inferior a 80 mg/dl, preneu aigua amb sucre de seguida a petits glops.

• Si el valor és superior a 80 mg/dl, espereu 15-30 minuts per poder ingerir sense vomitar algun aliment amb hidrats de carboni: infusió amb sucre, suc de fruita, torrada, etc.

Si la situació continua, no oblideu assegureu-vos que els vostres companys de viatge, o els professionals del vaixell, puguin actuar injectant el glucagó en cas de ser necessari (pèrdua de coneixement per hipoglucèmia).

¿Quines són les recomanacions si el viatge és per terra?

• El tren és un mitjà de transport molt recomanable i té avantatges sobre l’automòbil i l’autobús, ja que en molts casos disposen de vagó restaurant que es pot utilitzar en qualsevol moment del viatge. Assegureu-vos abans de viatjar de si disposeu d'aquest servei i de l'horari d'obertura i tancament. En cas que no hi hagi un vagó cafeteria o si sorgeixen problemes inesperats, és important portar sempre aliments com torrades, galetes, fruita…

• L'autobús és un mitjà de transport segur, però les parades en els viatges organitzats potser no s'adaptin als horaris de menjar. Recordeu portar a mà aliments per improvisar un àpat (torrades, galetes, fruita…)

• L'automòbil sol ser una bona opció, tot i que requereix un cert control extra de la malaltia si s'exerceix de conductor, ja que és fonamental prevenir el risc de patir hipoglucèmies durant la conducció. Insistim que cal portar sempre aliments o begudes riques en sucres (sucre, suc, caramels) per poder tractar una hipoglucèmia a qualsevol lloc. I també galetes, torrades o pa per poder substituir un àpat en cas d'embús de trànsit, retards, etc. Cal comprovar la glucèmia capil·lar abans de conduir i fer controls freqüents, sobretot en viatges llargs. Si apareixen hipoglucèmies lleus, s'han de tractar de la manera habitual i mantenir el control exhaustiu de les glucèmies. Si són més intenses cal recuperar la normoglucèmia amb sucre, suc o caramels i no començar a conduir fins a comprovar que la glucèmia capil·lar està per sobre de 100 mg/dl. La capacitat de reacció després de tenir una hipoglucèmia no es recupera totalment fins passades unes hores. Pel que fa a la medicació, cal tenir en compte que quan un vehicle queda aparcat al sol a l'estiu, la temperatura pot assolir valors molt alts que poden deteriorar la insulina. Així mateix, a l'hivern, si es viatja a llocs molt freds, la temperatura pot ser molt baixa, inferior a 0º C i la insulina es pot fer malbé per congelació. Per tant, cal no deixar mai la insulina dins del cotxe. Com a la població general, es recomana aturar-se cada dues hores com a mínim per descansar, estirar les cames, anar al lavabo i caminar durant deu minuts.

¿Com afecten els llocs freds i d'alçada la meva diabetis?

Les persones amb diabetis poden, en general, viatjar amb seguretat a grans altures, però han d'estar acostumats a fer exercici i controlar acuradament la seva glucosa a la sang, coneixent que no tots els mesuradors de glucosa llegeixen amb precisió a gran altitud.

Les temperatures molt baixes disminueixen l'absorció d'insulina, però si després d'un fred intens es produeix un escalfament ràpid (acostar-se al foc), la insulina s'absorbirà ràpidament, situació que s'ha de preveure per no patir una hipoglucèmia greu per aquesta causa.

¿És important el calçat?

És fonamental, en general, durant els viatges se sol caminar més del que és habitual, ja sigui en ciutat o a la muntanya, per la qual cosa és recomanable portar més d'un parell de sabates adequades i que ja s'hagin utilitzat durant un temps. El calçat esportiu de bona qualitat és una excel·lent opció.

No s'ha de caminar mai sense sabates, però encara és més important si es té un alt risc de patir lesions als peus per pèrdua de sensibilitat al dolor (neuropatia) o problemes vasculars (vasculopatia). En aquests casos cal extremar la cura dels peus:

• Rentar, assecar, hidratar i observar els peus cada dia, amb l'ajuda d'un mirall si calgués, per detectar l'aparició de petites lesions com ara rascades, esquerdes, etc.

  Consulteu sempre un metge davant l'aparició de qualsevol petita lesió, encara que no faci mal.

• Revisar el calçat cada dia abans de posar-se’l, introduint-hi la mà a l'interior per assegurar-se de l'absència de qualsevol cos estrany (descosit, pedra…).

• El calçat ha de ser, preferentment, de pell suau, flexible, folrat, sense costures interiors i que es pugui adaptar a la forma anatòmica del peu. El taló serà ample, entre 1 i 4 cm. S’han d’evitar les sabates totalment planes, sense contrafort i els descoberts.

Últimes recomanacions per gaudir de les vacances...

• La conservació correcta de la insulina és responsabilitat del viatger amb diabetis. Recordeu que un bolígraf d'insulina no ha d’estar més de 30 dies fora de la nevera a temperatura ambient, i que és recomanable conservar-los a una temperatura d'entre 4 i 8ºC.

• En cas d'utilitzar bomba d'insulina, és important portar sempre bolígrafs d'insulina (lenta i ràpida) per poder-los fer servir en cas que per algun motiu la bomba fallés. També heu de tenir prevista una pauta d'ús amb horaris i unitats (comenteu-ho amb el vostre equip mèdic abans de viatjar).

• S'han de tenir a mà els números de contacte sanitaris en cas d'emergència. Si fos necessari, ¿sabria com aconseguir insulina a la zona on viatja? Tingueu en compte que els noms comercials poden variar d'un país a un altre, per a llargues estades haurà de portar a sobre una recepta mèdica per poder comprar insulina al país on sigui.

• És molt recomanable tenir contractada una bona assegurança d'assistència mèdica durant el viatge. Penseu que en alguns països no tenen sanitat pública.

• En cas de viatjar en grup és recomanable que les persones que viatgen amb vosaltres sàpiguen com actuar en cas que no estigueu bé o patiu una hipoglucèmia greu.

• Recordeu que en els viatges es menja diferent, a diferents hores i es camina més. Tingueu això en compte i comenteu al vostre equip d'endocrinologia aquests canvis abans de marxar.