Tant l’absència de menjadors a secundària com el pas de pediatria a l’atenció d’adults als ambulatoris són dos factors que poden fer perdre capacitat de detecció de problemàtiques relacionades amb l’alimentació.
La feina feta per descriure el marc general sobre el dret a l’alimentació posa de manifest que la manca de menjadors escolars de 12 a 18 anys fa que molts joves no comptin amb companyia ni supervisió durant els àpats.
Hi ha infants i adolescents mal alimentats per manca d’hàbits o rutines, d’espais o referents adequats. Com també hi ha infants de 0-3 anys sense prou hàbits alimentaris relacionats amb l’autonomia, la ingesta d’aliments sòlids i uns horaris fixes.
Un altre aspecte a tenir en compte és el rebuig cap a certs aliments per part de persones d’altres orígens pel desconeixement de com cuinar-los.
Abús del menjar precuinat
Les dificultats de conciliació laboral i familiar poden portar a una alimentació deficient a causa d’àpats ràpids i l’abús del menjar precuinat que derivi en dietes poc equilibrades.
Els usuaris dels serveis de distribució d’aliments es poden veure privats d’oportunitats educatives com ensenyar als fills l’ús dels diners i els hàbits de compra o les tradicions pròpies.
La soledat i l’aïllament que pateixen algunes persones grans els fa perdre l’interès per menjar. Les situacions de pobresa comporten pèrdua de relacions socials per una major dificultat de compartir àpats amb altres persones (celebracions al voltant d’una taula, sortir a menjar fora amb amistats o familiar).
També hi ha famílies que prefereixen comprar menjar precuinat i escalfar-ho, per evitar un augment en el cost de llum i gas.