El nombre de residents a l’estranger de la regió central creix prop d’un 5 % en un any i s’acosta als 20.000

La quantitat de població de la regió central que viu a l’estranger és de 19.565 persones, segons dades facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya a 1 de gener del 2024. Això suposa 890 persones més que fa un any, amb un increment del 4,8% durant el 2023 entre les comarques de l’Alt Urgell, l’Anoia, el Bages, el Berguedà, la Cerdanya, el Moianès i el Solsonès. Del Lluçanès es disposa de les dades del 2024, però no es pot fer la comparativa respecte a l'any passat perquè encara no era comarca.

El creixement s’ha donat a tot el territori seguint la tendència de Catalunya, on l’augment ha estat del 5,2 % de mitjana, i on només la Segarra ha experimentat un descens. A la regió central destaca l’increment de gairebé el 14 % de solsonins que han marxat a l’estranger en l’últim any (103 persones), per bé que és la comarca de tot el territori amb menys residents a fora, només per davant del Moianès i el Lluçanès, que es mantenen a la cua amb 390 i 154, respectivament. Al capdavant, i a força distància respecte a la resta, hi ha el Bages, amb pràcticament 7.000 persones inscrites a les oficines consulars (gairebé mig miler més que fa un any, amb un increment del 6,9 %); l’Alt Urgell, amb prop de 5.000 i un lleuger augment del 0,5 %; i l’Anoia, amb gairebé 4.000 i un increment del 5,5 %. El Berguedà i la Cerdanya superen de poc els 1.000 residents a l’estranger, tot i que també registren una tendència creixent.

La principal destinació és França

La població de la regió central resident a l’estranger té com a principal país de destinació França. És el lloc, i amb diferència, on hi ha més desplaçats de tot Catalunya, i també de les comarques centrals, amb les excepcions de l’Alt Urgell, on la majoria de la població que viu fora s’ha instal·lat a Andorra per una qüestió de proximitat; del Moianès, on la principal destinació és el Regne Unit; i del Lluçanès que, juntament amb Osona, són les úniques comarques on els residents a fora majoritàriament es traslladen a Alemanya. Pel que fa al lloc de naixement de qui ha marxat, les proporcions més altes de residents a l’estranger nascuts a Catalunya es donen a la Cerdanya (49,7%), Osona (46 %), i també al Berguedà (45,5 %).

Així mateix, a tot arreu, el gruix de la població resident a l’estranger té entre 15 i 64 anys, que suposen, com a mínim, sis de cada deu persones que han marxat. Aquest percentatge és especialment elevat a l’Alt Urgell (73,7 %) i la Cerdanya (amb el 68,8%). El segon col·lectiu per edat que marxa fora són els fills i filles d’aquestes famílies menors de 14 anys (al Lluçanès s’acosten al 28 % i al Solsonès al 27 %), mentre que els majors de 65 anys són els que menys s’han desplaçat a viure fora del país: suposen menys del 20 % del total en tots els casos, excepte els que han marxat de la Cerdanya, que superen lleugerament aquest percentatge (amb el 20,1 %).

Manresa i la Seu, d'on marxen més

Seguint la tendència de les respectives comarques d’on són capital, Manresa i la Seu d’Urgell es troben entre les ciutats catalanes amb una major població resident a l’estranger. En el cas de Manresa, l’1 de gener hi havia 4.269 persones inscrites en un altre país i ocupa la dotzena posició en el rànquing. Ha experimentat un increment del 7,2 % en l’últim any, i això la converteix en una de les ciutats on hi ha hagut un augment més elevat, per sota de Mollet del Vallès, Tortosa, Reus o Salt.

La Seu d’Urgell es troba just per sota, a la posició número 13, amb 3.716 persones residents a l’estranger, tot i que en aquest cas l’increment respecte de l’any passat ha estat molt lleuger, de tan sols 20 persones. De la resta de capitals de la regió central, només Igualadaapareix al rànquing de municipis amb més de 1.000 inscrits a l’estranger, en aquest cas amb 2.040 persones i un increment del 5 % respecte de l’any passat.