Perquè tingueu vida

Aquestes paraules de Jesús, del capítol deu de l’Evangeli de Sant Joan, són les primeres que vaig recordar quan la meva germana Matilde i jo vam decidir donar els òrgans de la meva germana Teresa, quan arribés la seva mort, després de patir un vessament cerebral irreversible.

Va ser la Dra. Matilde Lafuente, metgessa de l’UCI de l’hospital de la Ribera, que, en rebre’ns al seu despatx, amb una gran delicadesa i una gran empatia, ens va parlar de la possibilitat de la donació dels òrgans de la meva germana gran, una decisió que ja havíem pres, aquell mateix matí, la meva germana Matilde i jo, abans de veure la metgessa.

En morir la meva germana Teresa, viurà per sempre a la plenitud de l’amor de Déu. Viurà per sempre a la seva presència i es retrobarà amb els meus pares i amb tots els familiars i amics que ja han deixat aquest món. Però els seus òrgans també donaran vida a aquelles persones que necessiten un trasplantament de fetge, de ronyons i de pulmons, que són els òrgans que la Dra. Lafuente ens va dir que podrien ser trasplantats.

Jesús, també a l’Evangeli de Sant Joan, ens diu que no hi ha un amor més gran que donar la vida pels amics. Els òrgans de la meva germana Teresa (que va ser farmacèutica a l’Alcúdia durant més de 40 anys), no sabem a quines persones aniran. Però això ens és igual. Sí que sabem que aniran a persones que necessiten un òrgan per tenir una vida millor. I és que la meva germana, una vegada ha deixat aquest món, ja no necessitarà els òrgans que donarem. A la tomba, es perden aquests òrgans i tot el cos. Però amb la mort de la meva germana Teresa, els seus ronyons, el seu fetge i els seus pulmons continuaran amb vida, tot donant vida a persones que necessiten eixos òrgans per continuar vivint.

En moments tan durs, sí que ens dol que, per dues vegades, la meva germana Matilde truqués al 112 (del País Valencià) i per dues vegades, malgrat que ella va dir que la meva germana Teresa estava inconscient i molt greu, només li digueren que truqués a la consultoria de l’Alcúdia.

Malgrat el dolor i el desconsol d’aquests moments, tot esperant el desenllaç final, la fe i l’esperança en la resurrecció ens manté confiats en l’amor de Déu, a la meva germana Matilde i a mi.

Sabem que la mort no té l’última paraula. Sabem que la mort només és un pas de la vida d’aquí, a la vida de Déu. I que la mort és com una porta, darrere de la qual hi ha l’abraçada de Déu, que acollirà, per sempre, amb tendresa i amor, la meva germana. Aquest és el nostre consol en aquests moments tan durs i tan dolorosos: que Teresa viurà a la plenitud de l’amor de Déu. I també ens reconforta que els òrgans de la meva germana Teresa, continuaran vivint en les persones que rebran els seus òrgans. Com també ens reconforta l’atenció, la sol·licitud i la professionalitat de la Dra. Lafuente i de tot el personal sanitari de l’UCI de l’hospital de la Ribera, com els professionals de la Samu i del metge i amic, Jordi Sanz, que la va atendre de seguida. També ens omple de consol, la sol·licitud de les meves cosines Mari i Matilde i del meu cosí Mario i dels amics Paco i Vicenta, que van ser els primers a anar a casa quan la meva germana va patir el vessament cerebral i que van ajudar la meva germana Matilde en tot.

Déu, que és Déu de vius i no de morts, acollirà la meva germana Teresa a la vida per sempre.