Aliança de civilitzacions o el budell d'un xinès

stava en un negoci regentat per xinesos i en veure els nens que per allà voltaven vaig preguntar al propietari, o el que en feia les funcions, si tots eren fills seus. Va respondre'm afirmativament i vaig estar a punt d'espifiar-la volent quedar bé i dir-li que era evident, que tots feien la mateixa cara, però, afortunadament, quan m'empassava la saliva per exterioritzar la meva educació, sovint innecessària, va entrar a l'establiment un altre xinès i, a l'hora de comprovar similituds, la meva ignorància podia haver acabat a bufetades i vaig optar per callar. El tòpic existeix, per als que no coneixem les peculiaritats de cada raça, tots són iguals. Quan vaig voler marxar vaig demanar l'import de la meva compra i, en acostar-se un d'ells tot dient-me el preu, vaig constatar que feia poc havia tingut una relaxació d'esfínters i el resultat flatulent de tal acció em va fer obrir els ulls i, malgrat sortir de la botiga més groc que ells mateixos, vaig veure la llum: el futur, la solució a la famosa aliança de civilitzacions, tan esbombada pel nostre president del govern estatal, líder de la idea però incapaç d'adjuntar les peces necessàries per dur-la a bon port, se'm van aparèixer.

Ara que està de moda reunir-se per no aconseguir res, fer adulacions innecessàries, condemnades a l'avançada, no vindrà d'una i proposo, des de la meva humilitat, fer-ne una altra amb la finalitat de posar les bases de la igualtat i la fraternitat de tots els pobles en comprovar que, quasi sempre, som iguals a l'hora d'exterioritzar els nostres sentiments més profunds.

El país organitzador és igual, tots els pobles del món són aptes per a tal esdeveniment, l'únic condicionament és que disposi d'unes bones reserves de llegums, sobretot de mongetes seques, i fer d'aquest plat el principal manteniment de totes les delegacions. Ben tips i inflats, seria el moment de tancar-los en una sala immensa, plena de presidents, secretaris, ministres, pilotes i traductors, i deixar-los unes quantes hores discutint del que creguessin més escaient. Com que suposarien que no arribarien a cap acord, com sempre, la sorpresa els arribaria amb les conseqüències dels àpats i la conclusió intestinal que a tots produiria.

S'adonarien que el fet de tenir els cabells rossos no és una exclusivitat dels nòrdics, que patir males olors no es limita a zones industrials, que sentir sorolls fora del normal no sempre és parapsicologia i que, en definitiva, un bon plat de mongetes és un bon principi d'arribar a acords globals. No vull comparar-me pas amb Maquiavel, però en aquest cas no em discutireu que el fi justifica els mitjans. Si a sobre hi afegim els beneficis que d'aquestes reunions en traurien els pagesos que cultiven els llegums, on és el problema? Tots contents demostrant que l'ésser humà és una sola raça i que el budell xinès originari de la reunió es mereixeria un monument a la plaça de Tiananmen. Sempre es recordaria per coses bones i oloroses, no pas per matances, que ja en va sent hora.