E
l paisatge que ens envolta, sigui rural o urbà, defineix en gran manera la personalitat i la història dels seus habitants. Si bé la naturalesa n'ha creat la base, el marc, és evident que l'aspecte visual actual és el resultat d'anys i segles d'intervenció humana en un territori. Entre l'home i la natura s'estableix un diàleg constant, imprescindible, que fa que cada país sigui únic i que la cultura que s'hi ha desenvolupat correspongui en darrer terme al resultat de l'adaptació, més o menys espontània, d'ambdós elements.
Fa poques setmanes les llibreries han rebut una obra, de gran format, magnífica impressió, de bon mirar i, per tant, molt adequada per a regals poc compromesos i que, ben segur, fa quedar bé. Es titula El paisatge favorit de Catalunya i l'edita Cossetània. Es tracta de la versió bibliogràfica del programa de TV3, presentat per Raquel Sans, que va tenir, fa mesos, una molt bona acollida. Hi ha una magnífica selecció d'imatges impactants, proposades per una vintena llarga de personatges més o menys famosos. Pel que a les nostres terres de la Catalunya central, hem de dir que hi apareixen els capítols dedicats a racons del Bages, Pedraforca i Montserrat, proposats i comentats per Rosa Oriol de Tous, Carme Ruscalleda i Benedetta Tagliabue, respectivament.
Per altra banda, s'acaba de publicar a Manresa un llibret molt més modest, però també prou ben imprès i dissenyat, Itinerari natura i modernisme. Entorn de la riera de Rajadell, produït conjuntament per Meandre i Zenobita Edicions. És una guia visual empesa per aquest grup, compost per naturalistes, biòlegs, arquitectes i persones sensibilitzades per l'ecologia que pretén, amb bon criteri, conscienciar-nos sobre el valor paisatgístic i patrimonial de les terres que ens envolten i que es troben, doncs, en perill de degradació.
En cadascun d'aquests dos exemples hi veurem com n'és de ric i divers el nostre país. I alhora com de fràgil pot ser si no som capaços d'estimar-lo i respectar-lo. I és aquí on volia anar a parar. Ens trobem, de fet, avui dia en un moment històric curiós i paradoxal. Mai com ara no hi ha hagut tants col·lectius ecologistes, tècnics mediambientals -públics o privats-, empreses sostenibles, partits polítics, etc. que diuen treballar en defensa de la natura i, en canvi, és quan ens trobem més a prop del desastre. No sóc pas dels que pensen que s'ha de ser proteccionista fins a l'extrem. Això no porta enlloc i pensant així no hi hauria progrés i encara seríem a la prehistòria. He dit, precisament, abans que el paisatge és la suma de natura i humanitat. Però ara s'ha desfermat una ocupació anàrquica i voraç de l'entorn urbà acompanyada de la deserció, forçada pel context sòcio-econòmic, de la pagesia que en tenia cura. L'establiment de nous polígons industrials -sí, perquè en calen si volem continuar essent productius i, per tant, competitius- i residencials s'ha de fer amb criteri global, per sobre dels interessos municipalistes de baixa volada i respectant tothora les característiques de l'entorn, que ha de ser un bon actiu, un valor afegit i no un problema. No es tracta tampoc de complicar innecessàriament la vida als promotors amb normatives excessivament estrictes fetes des d'un despatx de l'administració per tranquil·litzar la consciència i que frenen la generació de riquesa, sinó d'actuar amb eficiència, racionalitat i diligència.
Possiblement si ens aturem a contemplar les terres que ens proposen els llibres abans esmentats ens sentirem reconfortats i orgullosos del país ons ens ha tocat viure. Veurem que el nostre atractiu és notable i així ho reconeixen els milers de turistes que ens visiten cada any. Però, compte!, la diferència amb altres països del nostre entorn civilitzat (Anglaterra, Alemanya o França, per exemple) és que, més enllà d'aquest paisatge de postal, la major part del país -especialment l'urbà i el seu entorn immediat- fa pena i fàstic. Brutícia, pintades, infraestructures agressives, noves construccions de poc o nul interès arquitectònic, barraquisme, ocupació exagerada dels habitatges en superfície, etc. La solució no és només protegir àrees concretes: parcs naturals i zones monumentals. Cal que tot el país sigui net, polit, endreçat. I això és feina de tothom.
