A
questa setmana, dues noves dades han tornat a posar de manifest la fragilitat del teixit econòmic de la Catalunya central. D'una banda, la publicació, per part de la Diputació de Barcelona, de les taxes d'atur dels municipis d'aquesta demarcació ha evidenciat que Vilanova del Camí encapçala la trista llista de les poblacions barcelonines amb més atur, amb una taxa gairebé del 24%. En segon lloc, se situa un altre municipi anoienc, Santa Margarida de Montbui, amb una taxa que voreja el 23%. Entre les vint-i-cinc poblacions de les comarques de Barcelona amb la taxa d'atur més elevada, cinc són de l'Anoia, i cinc més, del Bages. Per comarques, l'Anoia és la que registra una taxa més alta, del 18,21%; el Bages la trobem en la tercera posició, amb el 15,8%. D'altra banda, un informe fet públic per la UGT de Catalunya revela que 9.100 persones de les comarques del territori central es van veure afectades durant l'any passat per 312 expedients de regulació d'ocupació. L'any anterior s'havien comptabilitzat a les mateixes comarques (Bages, Berguedà, Anoia, Solsonès, Cerdanya i Alt Urgell) un total de 62 expedients, que havien repercutit sobre 2.150 treballadors. El creixement ha estat, doncs, del 500% en el cas del nombre d'expedients i de més del 400% en el cas de les persones afectades. Tot plegat referma la certesa que aquest és un dels territoris en què tant el mercat laboral com el substrat empresarial estan rebent més les conseqüències de la crisi. La Catalunya central necessita d'una manera urgent mesures per redreçar una situació que corre perill de devastar l'economia local. Tot i el coneixement que aquesta és una crisi generalitzada que no deixa cap territori al marge, la insistència de les dades imposen que es reclami a la Generalitat un pla de xoc per a la Catalunya central.
