L
'Ajuntament de Manresa ha tancat l'exercici 2009 amb un dèficit acumulat de 8,8 milions d'euros, 4,2 dels quals són les pèrdues de l'any i la resta provenen d'anys anteriors. Són molts euros si els posem amb relació al pressupost municipal, i justifiquen la decisió de comptar el cèntim i fer anar les tisores. Tal com estan les coses, aquest 2010 els ingressos municipals no creixeran. En conseqüència, per no generar més dèficit cal actuar sobre la despesa. El govern tripartit té una recepta que comença amb la congelació de plantilla i arriba fins al que anomena "estudi de valorització de les cessions d'equipaments i locals municipals", frase que probablement amaga la intenció de cobrar car el que fins ara deixava de franc, o barat. Entremig, una colla d'altres mesures teòricament poc discutibles, ja que pretenen gastar menys i, alhora, afectar el mínim l'abast i qualitat dels serveis municipals. Fins a quin punt és això possible? Per exemple: es parla de revisar les concessions per "reduir els volums econòmics" en enllumenat públic, recollida d'escombraries i transport públic. Se'ns acudeix que una de dues: o bé les concessions, un cop revisades, suposaran una notable reducció dels serveis, o bé ara s'estaven llançant els diners. Si es pot fer pràcticament el mateix amb un cost molt menor, cal posar un zero a la gestió. Si es pot abaratir la neteja pública sense afectar la netedat de la ciutat, cal preguntar-se per què no s'havia fet abans. Si es pot abaratir l'enllumenat sense enfosquir encara més les vies públiques, cal explicar per què s'ha esperat fins ara. Si el mateix transport públic ens pot costar menys, cal saber per què ara ens costa tant. Si es poden gestionar millor els equipaments municipals, els consums dels edificis i les compres, potser s'hi haurien d'haver posat quan van arribar. I cal saber per què hem de confiar que aquesta eficiència arribarà de la mà dels qui fins ara no l'han mostrada. En conseqüència, més aviat ens temem que vénen reduccions, perquè les factures municipals, com el seu nom indica, són del municipi, és a dir, de tots els ciutadans. Però retallar és una activitat extremadament sensible, perquè tots els afectats acaben convençuts que a ells els perjudica més del compte, i als altres, massa poc. La "racionalització de les subvencions que l'Ajuntament atorga", per exemple, pot posar les entitats en peu de guerra: no seria la primera vegada. I ja veurem què passa quan a un barri li redueixin el bus i la freqüència de la recollida de la brossa, i no li canviïn els fanals espatllats.
