A

ssistir als punts de trobada temàtics i discutir les prioritats del programa (que no és electoral, perquè abans de les eleccions poca gent se'l llegeix, sinó de treball, per als propers 4 anys). Participar activament als actes públics de la campanya, i d'abans, parlant-hi, fent música, ballant o distraient la canalla. I, sense pujar dalt de l'escenari, vetllant perquè tot vagi a l'hora. Dir unes frases davant una càmera i aparèixer en els vídeos de campanya. Pensar, gravar i editar aquests vídeos. Posar gairebé 28.000 paperetes dins de 28.000 tríptics. Donar la cara, sortint als cartells i papers diversos que després es veuran per tota la ciutat i arribaran a gairebé totes les cases. Rumiar, redactar i editar tot aquest material de campanya. Dedicar-se durant setmanes a recollir totes les aportacions, casar-les amb el programa marc i fer-ne la redacció definitiva. Moure tota la paperassa, física o digital, que ha de permetre presentar la llista electoral. Administrar amb cura els 12.000 euros destinats a la campanya. Etiquetar i vendre les 150 ampolles de vi del Pla de Bages que han servit de bo d'ajut. Dissenyar-la, aquesta etiqueta. Enganxar els cartells als plafons de fullola. Penjar els plafons als fanals (alguns massa baixos, és cert, en demanem disculpes). Sortir a treure plafons un cop ha passat el gran dia (encara en queda algun, ho sé). Posar el nom a la llista de suport, perquè tothom sàpiga a qui es votarà. Sortir a empasquinar cartells per les parets de la ciutat. Configurar i mantenir vius el web, el Facebook i el Twitter. Preparar les rodes de premsa i assegurar-se que, si els mitjans no vénen, rebin igualment la informació. Defensar les propostes de la candidatura a casa, a la feina, al bar o al carrer. Votar, evidentment. No votar, perquè no es creu en anar a votar, però alegrar-se públicament dels resultats que hem obtingut. No votar-nos, perquè es prefereixen altres opcions, però admetre igualment que no anem mal encaminats.

Són moltes les maneres de contribuir a fer que una campanya com la de la CUP a Manresa (o la de qualsevol altra CUP de la comarca i del país) doni bons resultats. No hi ha res a agrair, perquè tothom qui hi participa ho ha fet convençut que és la seva aportació per aconseguir una ciutat millor, un país lliure, un món més just.

I perquè l'hora dels agraï-ments encara no ha arribat. Falta molt per fer i continuen fent falta mans, i ulls, i llengües, i caps. I cors.