E

n el decurs dels darrers 30 anys la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) ha experimentat un desplaçament intern de població i d'activitat econòmica des de la primera corona, formada pel Barcelonès i el Baix Llobregat sud, cap a la segona corona, formada per les comarques del Garraf, l'Alt Penedès, el Baix Llobregat nord, els 2 Vallès i el Maresme. A hores d'ara les magnituds de les dues corones metropolitanes s'han gairebé igualat tant en població com en activitat econòmica. Aquesta migració ha capgirat notablement el sentit dels viatges interurbans. Abans, la gran majoria de viatges ho eren en sentit radial, entre la capital i les ciutats de la segona corona. Ara són molt més transversals, de totes les ciutats entre si, i d'això en dóna testimoni el tram metropolità de l'autopista AP7-B30, que registra el major índex de mobilitat diària de la RMB.

Però aquesta migració de persones i d'activitats no ha estat acompanyada pels mitjans de transport públic en sentit transversal, ni per carretera ni per ferrocarril. Això causa dos fenòmens: l'escassa utilització del transport públic i el col·lapse de les carreteres existents. L'enquesta 2009 de la nostra associació mostrava que el 82% (!) dels viatges interurbans es realitzaven en transport privat, i que la gran majoria dels conductors adduïen que usaven el cotxe per manca de transport públic. I tenien raó, perquè la dotació de TP a la segona corona és tres vegades inferior a la de la primera. Cal recordar que la utilització massiva del cotxe té seqüeles sobre el mercat del treball, ja que afecta negativament aquells col·lectius que no tenen vehicle. La recent Enquesta 2010 sobre la Mobilitat en Dia Feiner rebla el clau: el 2010 el total de desplaçaments diaris en mitjans privats a la primera corona fou de 4.106.000, mentre que a la segona pujava a 5.405.000, el 32% més. Però ningú no ho diria, no és pas aquesta la percepció que se'n té, ja que es continua invertint set vegades més en transport públic a la primera corona que a la segona; i, tanmateix, és en aquesta darrera on tenim el gruix del problema.

És ben cert que els darrers anys el govern de la Generalitat ha iniciat una política de millora del transport públic de la segona corona, tant per ferrocarril com per carretera. Però en falta més, molt més, per tal de disminuir significativament l'ús del vehicle privat. Ens cal més transport urbà i interurbà per cobrir més territori i augmentar la freqüència de pas. Cal desdoblar i millorar les línies de Rodalies, per exemple la R4 en el tram Manresa-Terrassa, per tal que constitueixin, juntament amb la Línia Orbital Ferroviària, l'ossamenta del transport públic de la segona corona.

Sóc perfectament conscient de l'estat de les finances públiques, però ara és el moment de demanar-ho: s'acaben de renovar els governs locals, s'està estudiant el nou Pla Director d'Infraestructures de la RMB i molt aviat caldrà fer el nou Pla de Transport de Viatgers. No faríem cap bé aclucant els ulls a l'evidència que ens diu que el principal problema de mobilitat de Catalunya el tenim a la segona corona metropolitana, la qual és -no ho obl3idem- la primera regió exportadora del país.