A
l conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya li agrada dir que una bona part dels canvis introduïts en la manera com s'organitzen els serveis sanitaris "no es fan per raons pressupostàries, sinó que responen a la necessitat d'adaptar-se a les noves necessitats de salut dels ciutadans, a l'objectiu de millorar l'eficiència clínica i a l'establiment d'un nou model de proximitat". En aquest sentit, ha dit que "els sistemes sanitaris s'han d'adaptar a les necessitats sanitàries dels ciutadans, i no a l'inrevés. I això és el que estem fent". Sembla mentida, a la vista dels fets, però així ho va dir textualment el conseller a la seva compareixença parlamentària a final del mes de juliol.
No sembla pas que els esforços dels responsables polítics de la nostra salut per amagar la realitat de les retallades sota eufemismes i tecnicismes més o menys sofisticats hagi tingut gaire èxit, ara per ara. De fet, el concepte de "retallada sanitària" ha triomfat a tots els nivells. I no deuen ser pas tan inofensius els canvis en el sistema de salut quan, a la nostra comarca, una colla de treballadors i treballadores de la salut, integrants dels equips d'atenció primària de Cardona i Súria, han hagut de sortir recentment a la palestra pública per defensar la seva dignitat professional i posar en evidència les dificultats que les decisions polítiques, no pas tècniques, els creen per poder dur a terme el seu compromís i obligació de donar un servei de qualitat a la població. Les dades que aquests professionals han fet públiques fan palesa la sideral distància existent entre allò que fa només un mes va dir el conseller en seu parlamentària i la pràctica del departament en aquestes comarques. Aquesta contradicció ja és evident en el camp de l'atenció primària; segur que aviat tindrà noves concrecions a nivell de l'assistència hospitalària, a la vista dels precedents en totes les comarques veïnes.
Una altra idea que els encanta repetir, als responsables actuals del departament de Salut, és que cal reduir avui la despesa en salut per tal de fer sostenible el sistema en el futur. Bé, ja em perdonaran però quan es retalla alguna cosa allò que es fa sostenible ja no és la mateixa cosa: en tot cas és alguna cosa més petita, disminuïda en les seves característiques i prestacions anteriors i, per tant, moltes vegades pitjor. Seria molt més creïble la idea de la sostenibilitat si tot el discurs de l'austeritat anés acompanyat d'una reflexió seriosa sobre el sistema fiscal. Perquè aquesta és l'autèntica mare dels ous: no es tracta de tocar un impost aquí o allà perquè ara vénen eleccions. Es tracta d'impulsar una reforma fiscal en profunditat. No es pot parlar de despesa sense parlar de recursos, és a dir, d'ingressos. Precisament aquesta és la qüestió clau de l'estat del benestar a Espanya i Catalunya: la seva clara i greu insuficiència. Les comparacions amb Europa parlen per si soles: els nostres ingressos fiscals estan entre 8 i 10 punts per sota de la mitjana dels EUA. Aquest és el resultat d'una política de desfiscalització impulsada pel PP, CiU i el PSOE en comandita, amb continus privilegis fiscals per a les rendes més elevades, acompanyada de permissivitat amb l'elevat frau fiscal. Però d'això el membres dels partits que ens governen no en volen sentir parlar. Ho tenen prohibit per la seva religió.
