R

ealment, l'inici del nou curs polític ha estat ben trist. Sense perspectives de millora en la crisi econòmica, la percepció general és de decadència i de final de cicle, sense que allò que està per venir desperti cap mena d'entusiasme. En l'àmbit estatal, per exemple, la victòria electoral del PP d'aquí a un parell de mesos es dóna per descomptada, fins i tot pels mateixos militants socialistes, que no estan precisament amb la moral gaire alta després del paper tan poc lluït que ha fet darrerament el PSOE. El mateix que farà, si fa no fa, el PP quan governi, cosa que demostra que entre el PP i el PSOE no hi ha diferències essencials, ni en política econòmica ni, per descomptat, en els temes clau de les seves relacions amb Catalunya. El resultat global és que fins i tot en aquests moments de rebaixes i retallades generals l'única cosa que continua creixent és el descrèdit de la gran política i l'abstenció, que és un dels seus símptomes.

Aquests dies s'ha viscut la rapidíssima modificació de la fins ara absolutament inamovible Constitució espanyola, que ha estat tot un exemple de manipulació antidemocràtica. Com a mínim la majoria dels partits catalans hi han estat radicalment en contra. Tret, és clar, del PP i del PSC, que altre cop no s'ha atrevit a plantar cara al PSOE en una decisió perjudicial per a Catalunya. La situació del PSC és realment dramàtica. Amb uns resultats negatius claríssims a les darreres eleccions i amb una nova convocatòria electoral imminent en la qual està pronosticat que obtindrà el pitjor resultat que hagi tingut mai en uns comicis estatals, la candidatura dels socialistes catalans tornarà a ser encapçalada per Carme Chacón. Justament la candidata que millor representa la submissió del PSC davant d'un PSOE que està vivint les hores més baixes de la seva història. Sense direcció, sense alternatives i sense capacitat de decisió, el PSC es veu engolit pel xuclador en què Zapatero ha convertit el socialisme espanyol.

En el negre panorama de l'inici de curs només faltaven els nous atacs judicials al sistema d'immersió lingüística de Catalunya, que posa en perill la preeminència del català a les escoles de Catalunya. Aquí la reacció ha estat contundent, fins i tot, cal subratllar-ho, per part del PSC. Ha quedat establert de nou un importantíssim punt de confrontació i només cal fullejar la premsa de Madrid per adonar-nos de la radicalitat de les posicions contràries al català. Per tant, la commemoració de l'Onze de Setembre té aquest any un sentit més combatiu que mai: plantejar decididament el camí cap a la independència.