A

lgunes anotacions sobre les xifres de les balances fiscals de Catalunya (la diferència entre el que paguem a l'estat i el que en rebem) que ha donat a conèixer el conseller Mas Colell, i que fins al 2009 donen de mitjana un dèficit del 5,8% o del 8% del PIB, segons com es faci l'assignació territorial de les despeses de l'estat.

Primera anotació. El nou sistema de finançament va comportar un increment dels ingressos de la Generalitat però no va reduir el desequilibri de la balança fiscal. La raó és clara: perquè la resta d'autonomies (i els partits d'àmbit estatal que les governen) acceptessin aquesta millora, es va haver de millorar-ne també el finançament de totes elles, gràcies al laberint de mecanismes correctors que es va establir, i ens vam quedar on érem. Ja va resultar sospitós l'anunci que tothom hi sortia guanyant. Quan es resol un desequilibri, el que abans se'n beneficiava hi ha sortit perdent; si no, la solució no és tal.

Segona anotació. Per no marejar-se amb altres consideracions, retinguin aquesta dada: Catalunya aporta el 19,5% dels ingressos de l'estat i rep el 14% de les despeses. Mentre es mantingui aquesta constant, hi haurà dèficit fiscal. Tot i que, si ens anem empobrint, també pagarem menys... però aquesta no és la manera de resoldre el problema, naturalment! La manera correcta és augmentar el percentatge de participació en la depesa, i això no serà possible si s'ha de demanar permís als que l'haurien de reduir, perquè quan parlem de percentatges, per apujar-ne un se n'ha de rebaixar algun altre.

Tercera anotació. El conseller Mas Colell va fer notar que el País Basc té dèficit, i ha de retallar, malgrat el seu meravellós sistema de concert econòmic. És a dir, que corregir les balances no ens estalviaria problemes si tornéssim a gastar per damunt del que ingressem. Si tinguéssim un sistema com el basc des de fa anys, ara mateix també passaríem el mal tràngol d'haver d'ajustar. Des d'una posició més bona, és cert, i amb la tranquil·litat de pagar només el nostre dèficit, no el dels altres. Però estaríem ajustant, perquè la crisi hauria afectat els ingressos. Per tant, compte amb com es vincula el pacte fiscal amb les retallades. No fos cas que, si retorna la prosperitat, ens n'oblidéssim.

Quarta i darrera. Els diferents sistemes de finançament no han solucionat el problema de les balances desequilibrades. Deu ser perquè tots ells es basen en negociar quina part del que paguem ens retornen. Ha arribat l'hora de plantejar-ho a la inversa.