E
l Carnestoltes és una festa especial. Ho és en primer lloc perquè les seves característiques la fan diferent de totes les celebracions de la resta de l'any, però ho és, principalment, perquè la seva geografia és diversa, dispersa, heterogènia i no respon a cap lògica. El fet que la festa esti-gués prohibida durant dècades, i que fos autoritzada quan el calendari festiu del país estava ja molt consolidat, va fer que només en algunes ciutats i pobles reprengués amb força, o bé perquè tenia una tradició especial d'abans de la guerra, o perquè la casualitat va voler que un grup humà amb capacitat d'engrescar tot un municipi s'hi posés al davant, o bé perquè les institucions van fer-hi una aposta per raons turístiques o comercials. Aquesta varietat de motivacions va fer que avui hi hagi carnavals potentíssims com el de Solsona que tenen la seva raó de ser en una tradició antiga i molt pròpia fins i tot en relació amb les disfresses, o com el de Sitges, impulsat pels interessos comercials i turístics locals, o com el de Sallent, que és el carnaval més fort del Bages estrictament per motivacions locals. I mentrestant, hi ha ciutats que ni tan sols no el celebren. Aquest ha estat el cas de Manresa durant molts anys. La capital del Bages té un viu i concorregut carnaval infantil, però des que la celebració adulta va morir d'esgotament i desmotivació fa 28 anys, no s'ha tornat a celebrar. Enguany, Xàldiga, que ja va estar present en el carnaval dels anys vuitanta, ha decidit reprendre el fil trencat el 1986 i tornar a donar a Manresa un Carnestoltes de carrer, amb rua i concurs de disfresses. És una bona notícia. Carnaval és una festa seguida per adeptes incondicionals que es desplacen on calgui per celebrar-la, i és molt positiu que ja no hagin de fer-ho. Alhora, la ciutat amplia el seu calendari festiu, la seva capacitat d'atracció comarcal, i les propostes populars que en reforcen la cohesió. Tant de bo la festa sigui un èxit i es consolidi.
