Q
uan falten cinc jornades per al final de la temporada, el Bàsquet Manresa està a punt de consumar el segon descens de categoria consecutiu. Cal encara mantenir un punt de prudència perquè l'esport és boig, però el cert és que a hores d'ara caldria que el Manresa guanyés quatre dels cinc partits que li queden, i que els seus antecessors a la taula els perdessin. Vista l'executòria dels equips en joc, és una combinació virtualment impossible, de manera que, tot i que calgui encara mantenir una teòrica reserva, els aficionats saben que, per a La Bruixa d'Or, toca repetir l'experiència de l'any passat. És aviat per treure conclusions definitives; caldrà esperar que la posició de descens sigui matemàticament inamovible, però de forma provisional ja es poden avançar algunes reflexions. La primera és que la plantilla sap que el seu futur està sentenciat i jugarà els pròxims cinc partits sense cap motivació objectiva. Si l'equip no ha donat la talla psicològica en els partits en què tenia totes les motivacions del món, és de témer que abaixi els braços ara que no hi ha cap raó per guanyar. Com a esportistes, se'ls ha d'exigir que evitin caure en aquesta temptació i que mantinguin fins al final la mínima competitivitat que mereix la samarreta que representen. Cinc partits amb res a guanyar es poden convertir en un espectacle desolador que els aficionats no es mereixen. Aquesta és una plantilla de professionals i, de la mateixa manera que hem mantenir la reserva de no donar l'equip per mort fins que no ho estigui matemàticament, ells han de mantenir la moral per no arrossegar per terra la dignitat del club. I hi ha encara una altra raó: si hem d'admetre teòricament que esquivar la penúltima plaça encara no és impossible, també hem de considerar per la mateixa raó que no és impossible caure a l'última plaça de la taula, per a la qual no hi ha cap esperança de salvació per la ruleta dels ascensos a l'ACB. Mentre comencen a preparar una reflexió profunda sobre els errors que hauran portat a dues temporades nefastes consecutives, mantenir el to esportiu és imprescindible.
