l

a guita xica va baixar pel carrer Buxadé i va irrompre en una plaça de Sant Pere il.luminada només per mig miler de torxes que creaven un clima de càlida solemnitat. La imatge, que es va produir dijous al vespre, quedarà ja per a la història de la Patum com la més commovedora de les que ha generat la celebració enguany del 125è aniversari d'aquest estimat element del bestiari, dels nans nous, dels turcs i cavallets i de la música dels plens. Els col.leccionistes i erudits de la gran festa berguedana tenen un nou argument per afegir a les seves carpetes. Perquè, a més, el moviment de la guita tenia un sentit històric perfectament buscat: fa 125 anys el primer recorregut de la mulassa va començar justament allà, al tradicionalment conegut com carrer de les Canals, on va ser modelada.

La Patum va viure una profunda actualització aquell llunyà 1890. Des de llavors, se n'han conservat les essències però sense renunciar a una progressiva evolució. La capacitat d'aquesta festa per renovar-se i generar noves imatges poderosament suggeridores no deixa de sorprendre. Només es pot explicar per la potència plàstica dels seus elements rituals, per la seva delicada combinació de bogeria i refinament estètic, i per la força que li dóna el fet que la impulsen centenars de persones que la viuen incondicionalment, coordinades segons un guió perfectament pautat però sense una direcció centralitzada que, segurament, li restaria inventiva, autenticitat i versatilitat. Ben segur que aquests trets únics deuen haver influït en el profund arrelament que la festa té en la ciutat, que la viu com una catarsi anual.

La Patum viu un moment dolç amb el reconeixement que li atorga el fet d'haver estat nomenada Patrimoni Oral i Immaterial de la Unesco, distinció que ha afavorit una cobertura mediàtica inimaginable fa ben pocs anys. Només una dècada enrere, la seva notorietat se cenyia gairebé exclusivament a la Catalunya Central, i cap dels mitjans audiovisuals catalans li prestava la més mínima atenció; avui és plenament assentada en l'agenda informativa anual del país.

En aquest nou context, la Patum planteja a Berga dos grans reptes. El primer és completar l'equipament institucional de la festa de forma que sigui cada cop més democràtica. S'ha avançat en aquest camí, però encara hi ha molt per fer per obrir-la més encara al conjunt de la ciutat. El segon és que la festa sigui present tot l'any i esdevingui un focus d'activitat turística i econòmica. El Museu de la Patum, projecte que va néixer faraònic i ha esdevingut un fracàs, és una bona manifestació del nivell que han assolit els darrers governs. El resultat de les darreres eleccions n'és el millor reflex. El que dissabte que ve iniciarà un nou mandat, encapçalat per la CUP en solitari, té en aquest assumpte una assignatura pendent que ha de resoldre amb un enfocament alhora ambiciós i realista i que tingui el suport del conjunt de la ciutat. Equipar la Patum requereix recursos i una llei del Parlament, però exigeix, en primer lloc, lucidesa, visió, intel.ligència política i capacitat de consens. No n'esperem menys.