«conllevancia», presidents

Artur Mas ha comentat que de Pedro Sánchez no cal esperar un reconeixement del «dret a decidir» de Catalunya, si l'entenem com a dret a l'autodeterminació o com a reconeixement de la plena sobirania política. Naturalment que no! Sánchez ja ha deixat clar que creu en la unitat d'Espanya i en la indivisibilitat de la seva sobirania. És un principi nuclear en el seu discurs, i això que és un discurs d'una flexibilitat digna d'estudi. Però aquest punt és nuclear per a ell i sobretot per al seu partit. Si mostrés una transformació en aquest tema, duraria deu minuts. Se'l car-regarien els seus. En conseqüència, que ningú no esperi la inclusió del dret a decidir en una hipotètica agenda de diàleg entre els governs català i espanyol. Ni referèndums pactats, ni bilateralitats aparents, ni res que s'hi assembli gaire.

Però això ja se sap. Ho saben a la Casa de la República, al Palau de la Generalitat, a les seus del PDeCAT i d'Esquerra. Ho saben a la CUP i a l'ANC. Ho saben Colau, Domènech i Iceta. I també ho saben els dirigents del PP i de Ciutadans, encara que s'esforcin a fer veure que en dubten, per pura estratègia de desgast i preparació d'eleccions.

Però, al mateix temps, Sánchez ha d'ajudar Esquerra i el PDeCat a demostrar que no van cometre cap error en donar suport a la moció de censura. Han de ser capaços d'argumentar que el socialista no és el mateix que Rajoy. En altre cas, seran devorats pels legitimistes que desaproven la decisió, i que no són només la CUP i l'ANC. A Junts per Catalunya hi havia dirigents partidaris d'abstenir-se pel principi de la igualtat radical entre PP i PSOE. Per rebatre'ls, els valedors de la censura hauran de presentar millores concretes, guanys mesurables, en termes d'actituds, de llenguatge i de diners procedents de Madrid.

Torra no és cap ximple i sap quines són les limitacions del diàleg amb el nou president espanyol. Aniria bé que Sánchez també sabés quines són les del seu interlocutor. Potser a hores d'ara, a banda i banda, hi ha més gent que entén en què consisteix allò de la «conllevancia» d'Ortega: en acceptar i suportar un problema que no es pot resoldre. El catalanisme ho és per a Espanya, i Espanya per al catalanisme. Si més no, ara com ara, és a dir, ateses les respectives forces.

En les properes setmanes s'emetran signes que caldrà interpretar tenint en compte els condicionaments que afecten el llenguatge de cada emissor.