Dos més dos no sempre fan quatre malgrat que ens ho vulguin fer creure. Les xifres enganyen. O almenys com ens les expliquen. Si gratem una mica segons quines dades, ja no dona el quatre de tota la vida. Posem per cas que el titular d´alguns mitjans de comunicació sigui que el juliol l´aeroport del Prat va obtenir la millor xifra de viatgers de la seva història. Més de 5 milions. D´acord, penses. I com que els catalans tenim la mania de mirar-nos molt el melic, fins i tot traspues un punt de satisfacció. I si Barajas hagués perdut passatgers, encara més. Ara bé, a la mateixa notícia no es diu res del caos que han patit els viatgers pels motius que siguin (vagues per exemple) o que és dels més impuntuals d´Europa. Més. Més. Fa quatre dies la Generalitat va anunciar que Catalunya era líder en empreses actives, amb més de 618.000. Molt al davant de Madrid. De seguida, els de la ceba van compartir-ho per les xarxes per dir que malgrat els malgrats, ens en sortim. La lletra petita deia, però, que més de la meitat d´aquestes empreses, un 57 %, no tenen cap treballador. L´amo i prou, dedueixo. Són exemples que es fa més cas de la quantitat que no pas de la qualitat. Acabo. Xifres que sí que són exactes i no es poden rebatre de cap manera: Jordis, 305 dies a la presó; Romeva, Bassa, Forcadell, Rull i Turull, 178 dies; Junqueras i Forn, 288 dies. I que avui és 17-A.
