Una part remarcable dels que surten de nit, sobretot el joves, i afinant més, els molt joves, deriven el seu model de festa cap al que coneixem com el botellón. El cert és que s'hi veuen forçats per les circumstàncies de l'oci nocturn disponible. Ho explicava recentment aquí l'Abel Gallardo: el polígon dels Dolors de Manresa és un receptor d'aquest tipus de noctàmbuls en la seva versió més gamberra i trinxeraire. No és només en aquest indret on grups d'adolescents beuen, s'entonen (o passen de dret a la borratxera). És arreu. A més a més, deixen tot el que han consumit ben escampat. La desinhibició pròpia de la ingesta d'alcohol porta a la xerrameca cridanera (una plaga estiuenca que cal suportar estoicament) i a vegades, com és el cas del polígon manresà i altres, a la destrucció d'elements privats o públics. Per justificar la manca de prevenció d'aquestes pràctiques, sobretot per protegir els béns i de forma especial per cuidar els menors d'edat que s'entrompen sense cap mesura, l'excusa oficial és la de sempre: no hi ha suficients efectius a la policia.
Els motius pels quals alguns grups de ciutadans novells (i no tant) es torren en algun racó industrial són coneguts: o bé no tenen l'edat per consumir legalment o bé els preus dels licors a les barres de les sales de festa són prohibitius per a ells. Per exemple, a la zona d'aparcament d'una coneguda discoteca de Sant Fruitós, l'endemà d'un dia de gresca, l'escampada de gots de plàstic i vidre, de llaunes, d'ampolles buides de refrescos i d'alcohols diversos és esfereïdora. Com ho són els motius que ho genera: com que no poden pagar els 5 o 6 euros d'una consumició, s'ho traguen a fora i els que poden entren arreglats. Per anar de gresca cal fer-ho accelerat per l'alcohol (i altres substàncies). Sense, sembla que la festa no és suficientment potent. Aquesta activitat més o menys clandestina (mamar a dojo en un lloc discret) és molt antiga. Fa molt es feia amb cerveses de litre o amb combinats ara en franca decadència com el whisky amb coca-cola o el vodka amb taronja, beuratges terribles i amb ressaca pitjor l'endemà.
Tants anys i tantes generacions fent-lo i encara no s'ha trobat una paraula pròpia. Seguim fent servir el mot castellà. Alguns mitjans han intentat trobar-ne una però, de moment, cap ha fet la suficient fortuna. Els de Vilaweb usen entrompada. A Rac 1 en diuen ampollada o botellada. A vegades se sent engatada, una altra adaptació directa d'un de tants mots per referir-se a beure més del compte. A les Balears, suposo que induïts pels menorquins, parlen de la botilada, mentre que a València està fent una certa fortuna dir-ne el botellot. Jo em quedo aquesta variant valenciana.
Mentre veiem que el jovent segueix agafant bones mantellines com sempre, sigui una torradora, una paperina, un bon gat o una bona merda, tot plegat fa pensar en els preus de les begudes. El preu d'aquí de l'alcohol en totes les opcions disponibles és moltíssim més barat que a qualsevol altre país del centre i el nord d'Europa. Amb preus alts i taxats pretenen dissuadir del consum i obtenir uns ingressos en forma d'impostos directes. Però el resultat és el mateix, els rics agafen les turques amb destil·lats d'alta qualitat en ambients de sofàs vellutats i música indi, mentre que els pobres i les criatures s'han d'empassar el vi dolent de cartrons acolorits en carrers foscos. Més enllà de la salut d'aquestes, que és cosa seva i hauria de ser-ho dels seus pares, em confirmaria que no trenquessin res i, en acabar, i si pot ser, deixessin els carrers igual que els van trobar el divendres a la nit.
