Tot i que sovint és una selva d'insults i desqualificacions, de vegades llegir Twitter et reconcilia amb l'espècie humana. Fa uns dies hi vaig trobar l'escrit d'un pare que té el fill ingressat a l'Hospital de Cruces de Barakaldo, a Biscaia. El nen és a la planta d'oncologia, lluitant contra un càncer. L'home explicava que un dia hi va veure penjada la foto del futbolista de l'Athletic de Bilbao Óscar de Marcos al costat d'alguns dels nens ingressats. Va demanar a una infermera sí és que el jugador hi tenia algun familiar, però no era així.
Resulta que De Marcos visita, sempre que li ho permeten els seus compromisos professionals, la planta d'oncologia, sense fer-ne cap tipus de publicitat, per tal de passar una bona estona amb els nens malalts. Habitualment hi va els divendres, hi passa tota la tarda i els anima en un tràngol tan dur de les seves curtes vides. Fins i tot de vegades l'han de fer fora perquè s'acaba l'horari de visites i ell encara és allà. Un altre familiar d'una nena malalta hi afegia que un dia va entrar a la seva habitació, però que ella dormia i, sense despertar-la, li va deixar un obsequi.
A part de fer posar els cabells de punta, la iniciativa d'Óscar de Marcos no hauria de ser una excepció, sinó que hauria de ser més freqüent en els esportistes d'elit, que no han d'oblidar com de privilegiats són. No només anar un cop a l'any a visitar col·lectius que passen un mal moment, sobretot nens, envoltats de premsa i fotògrafs sinó tornar-los tota l'estimació que ells els donen i fer-ho desinteressadament.
