En els versets de l'Evangeli que proclamem aquest diumenge (Mc10, 17-30) hi trobem una exageració molt expressiva: «És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla, que no pas que un ric entri al Regne de Déu» .

Un home havia manifestat que guardava els manaments des de la seva joventut. Jesús li havia respost que només li faltava una cosa: vendre tot el que tenia, donar-ho als pobres i seguir-lo; d'aquesta manera tindria «un tresor al cel». Tot seguit el convida a seguir-lo. L'home es fa enrere «tot trist perquè tenia molts béns». És aleshores quan Jesús davant els seus deixebles pronuncia la sentència del camell i el forat de l'agulla.

Els béns que posseïa aquell home li representaven una barrera insuperable per entrar al Regne, és a dir, per assolir una vida on triomfin el bé i la justícia, on poder gaudir de la felicitat plena que dona el fet d'estimar, pensar, sentir, treballar, patir i viure com Jesús.

És un avís per a tots nosaltres: hem d'estar alerta si acumulem béns i els guardem gelosament, no fos cas que es convertissin en un obstacle per al nostre ben viure.

No podem pensar que aquesta advertència està dirigida només a uns quants que són molt rics, sinó que també va dirigida als que no ho són tant, a la vegada que no es refereix només als diners, ja que són moltes les riqueses que podem tenir: ocupacions diverses en forma d'activitats intel·lectuals i manuals, aficions, plaers, habilitats..., i per tant, és un senyal d'alerta per a tothom.

No ho tenen fàcil per entrar al Regne els qui viuen agafats a les seves riqueses, i difícilment prenen una decisió que els portaria molt enllà, a qüestionar el seu estatus, a reorientar la seva vida.

Entrar al Regne demana esforç i lluita. És fonamental la pregària, la reflexió, la contemplació que ens portarà a una quotidianitat plena de caritat, l'anunci de l'Evangeli en la seva senzillesa, profunditat i exigència; lluny de buscar la popularitat adaptant-lo a les tendències o modes del moment.

Potser així el nostre testimoni serà més creïble i els cristians serem més compresos, fins i tot per aquesta gran part de la societat que qualifica el cristianisme de fenomen relacionat amb l'infantilisme i en un to ridícul i pejoratiu parla «d'aquells que encara van a missa els diumenges».

Les nostres riqueses ens poden dispersar o/i no deixar-nos prou temps per al que és essencial. Se'ns demana que, lliures de tot el que pot significar un entrebanc, portem a terme les missions que ens han estat encomanades procurant ser autèntics i coherents.