Una amiga em deia que s'esperarà a comprar uns electrodomèstics perquè, és clar, d'aquí a poques setmanes arriba el Black Friday i serà just aleshores que caldrà fer la despesa, tal com marca la nova i consumista tradició. És l'absurditat del que ens ha estat passant aquests dies amb el Halloween, que ja està a punt de guanyar per golejada, o millor dit per espantada, la nostrada, estimada i cada vegada més maltractada castanyada. Us imagineu els demòcrates i republicans nord-americans menjant torrons mentre en Lluquet i Rovelló fan els Pastorets a Central Park, el dia d'acció de gràcies? O aixecant castells a Times Square per commemorar el seu dia de la independència, el 4 de juliol?; doncs ja m'explicareu què hi fem aquí vestint els nens de succedani de monstre amb la cutredisfressa de la secció d'ofertes del Car-refour, fent cues com a beneits davant de prefabricats passatges del terror perquè ens espantin, o fent l'estúpida pregunta de truc o tracte.

No cal adoptar horrors de tradicions foranes, quan només és necessari endollar qualsevol televisió estatal per veure les parades dels monstres més frikis en els reality shows líders a l'audiència espanyola; no és necessari atemorir amb disfresses ridícules de personatges de pel·lícula, quan amb un drap negre apedaçat et pots fabricar una toga de magistrat i horroritzar el personal; no cal comprar caretes quan els nostres polítics se les canvien cada dos per tres, i llencen les que portaven posades a qualsevol contenidor de reciclatge pseudodemocràtic; és absurd demanar truc o tracte ara que la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat estan posant en pràctica els trucs més barroers i potiners, per forçar-nos a uns tractes que segurament ens empassarem i en patirem les conseqüències pels Halloweens dels Halloweens, i sobretot, és ridícul competir per veure qui fa el crit més esfereïdor o la sortida més esglaiadora, quan aprenents de polític horripilant, com el fantasma del PP o la mòmia de Ciutadans, ja fa setmanes que ens obsequien amb les misèries guturals més repulsives, que ni el mateix Stephen King hauria estat capaç d'escriure, o en Bela Lugosi d'interpretar, per acollonir i atemorir.

Queda clar que el que és nostre, genuïnament català i que ens hem punxat a la vena de les tradicions al llarg de tota la nostra història, és la castanyada; som els reis a l'hora de posar cara de moniato davant les adversitats, rebre un munt de castanyes i empassar-nos-les encara que se'ns indigestin, això sí, i ens les quedem totes per a nosaltres sense repartir-ne cap. De veritat creieu que ara és l'hora de posar-nos-hi bé, fent cara d'ensurt i astorament davant els esglaiadors de tercera, a més de fer-los una rialla perquè ens donin uns quants caramels mentre ells es cruspeixen tota la bossa? Ens ho hauríem de fer mirar.