Fa trenta anys l'alcalde Juli Sanclimens, que va ser-ho entre 1987 i 1995, i el seu regidor d'Urbanisme, Jaume Soldevila, van posar en circulació una proposta d'àrea recreativa al costat del parc de l'Agulla, per la banda sud. Acabaven d'arribar al govern municipal i els sobraven les idees i l'entusiasme. Aquest diari va recollir la proposta i també va informar, al cap de pocs mesos, de la galleda d'aigua freda: la revisió del programa d'inversions ajornava «fins al quadrienni 92-96 la realització de la zona recreativa propera al parc de I'Agulla». I ja no se'n va saber res més. Sempre hi havia altres prioritats per assignar-hi uns recursos indefectiblement escassos. Però la idea era bonica: se la comparava, a escala, amb les populars Basses d'Alpicat, unes piscines a l'aire lliure properes a la ciutat de Lleida i que llavors gaudien de molta requesta als estius. Fins i tot s'hi feien excursions des de la resta del país. Piscines recreatives al pendent de l'Agulla, entre el llac i l'actual ronda, per ba-nyar-se i prendre el sol mirant cap a Montserrat: que no s'arribés a realitzar no significa que la idea no fos bona.

Ara, trenta anys més tard, són l'alcalde, Valentí Junyent, i el regidor d'Urbanisme, Marc Aloy (com que tots dos són candidats, no es deixen de petja), els qui han ensenyat els mapes d'una nova proposta per a l'entorn de l'Agulla, i sí, torna a haver-hi unes piscines. No tenen perfils circulars com les d'Alpicat que, per cert, van entrar en decadència i van tancar el 2002, sinó rectangulars, segons els plànols mostrats, i se situen a la vora de la via fèr-ria que va a la mina de Sallent, de manera que els banyistes sentirien a passar el tren de la potassa. Però aquesta vegada no caldrà esperar uns quants mesos per comprendre que la cosa no és gaire imminent. De fet, les piscines són un detall dins allò que realment importa: l'ordenació de l'entorn del parc per protegir-lo de l'especulació i per treure'n més profit tant ambiental com ciutadà. Aquest és l'objectiu del pla director acordat pels ajuntaments de Manresa i Sant Fruitós al Consorci de l'Agulla. Hi ha una estimació de costos per a tot el pla: 12,5 milions, però s'ha de veure d'on sortiran i quan es podran gastar. En tot cas, la part de les piscines suposa tres d'aquests milions i els pagaria l'Ajuntament de Manresa, si és que la ciutat decideix que s'han de fer unes piscines a l'aire lliure allà dalt.

Les arribarem a veure o els passarà el mateix que a les de l'àrea recreativa d'en Sanclimens? Paciència.