Segueix-nos a les xarxes socials:

L'hora serà greu

Si el tripartit del pacte de Sevilla no arriba a la majoria absoluta, podria governar igualment si el seu candidat suma més diputats a favor que en contra

Hi ha una enquesta que diu que els espanyols no volen sentir a parlar d'independència catalana, i Pedro Sánchez s'enroca en la sagrada unitat. Hi ha una enquesta segons la qual la majoria s'estima més el diàleg entre governs que l'aplicació del 155, i Sánchez parla de reobrir el diàleg amb la Generalitat després del 28 d'abril a partir de Pedralbes, on Quim Torra va anar amb les 21 tesis, i en va sortir amb l'ordenament jurídic vigent en el comunicat conjunt.

Quin diàleg? Qualsevol que no inclogui l'autodeterminació, ni el referèndum, ni el dret il·limitat a decidir, ni cap gest que es pugui titllar de complicitat amb el secessionisme. Un diàleg restringit a les competències i el finançament de l'autogovern, en el marc del sistema autonòmic de la Constitució i del cafè per a tothom. La mena de diàleg en què no vol entrar l'independentisme perquè és una «pantalla passada», un capítol llegit i tancat. Però la política és plena de relectures, i «mai més» significa «de moment».

Les enquestes diuen que el 28 d'abril pot passar qualsevol cosa. Un grapat d'escons depenen d'uns pocs milers de vots a les províncies amb menys de set diputats. Si el tripartit del pacte de Sevilla (PP, Cs, Vox) no arriba a la majoria absoluta, podria governar igualment si el seu candidat a la investidura suma més diputats a favor que en contra. L'independentisme català tindrà la clau per tancar-li la porta de la Moncloa o donar-li pas franc. Fins ara ha dit que no troba gaire diferència entre Sánchez i Rajoy, però caldrà veure si defensa la mateixa tesi quan Vox formi part de l'equació. Diàleg autonòmic insatisfactori o 155 preventiu i indefinit. El bloqueig sense alternativa conduiria a unes noves eleccions al cap d'uns mesos, com va passar fa tres anys.

Aquests són càlculs per al supòsit que la tripleta no sumi els 176 escons. Si els suma, el panorama es torna alhora més simple i més complicat per al sobiranisme. Més simple, perquè ja no haurà de rumiar si li convé més abstenir-se o decantar-se. Més complicat, perquè haurà de preparar-se per respondre a la suspensió dilatada i en profunditat de l'autogovern, que deixarà el 155 de Rajoy com una anècdota. L'hora serà greu.

(Postdata. La bufonada d'Arrimadas a Waterloo ha sortit a totes les teles i a tots els diaris, que és del que es tractava. Caldrà felicitar-la.)

Prem per veure més contingut per a tu