L'hotel Ciutat de Berga tanca portes a final de mes i pretén convertir-se en una residència per a gent gran. Això darrer no és cap mala notícia: certament, en les properes dècades tindrem dèficits importants d'equipaments i serveis adreçats a la gent gran amb problemes de dependència. Per tant, benvingut tot el que reforci aquest sector (encara que podria ser que les noves places no acabessin essent ocupades per berguedans) i benvinguda la inversió que s'haurà de fer per transformar i adaptar l'edifici i per gestionar-lo després.

Ara bé, que Berga perdi el seu hotel més important -per nombre de llits (62) i per serveis i qualitat de les instal·lacions- és sense dubte un fet negatiu. D'entrada perquè, sense el Ciutat de Berga i amb l'hotel Berga Park de la caserna necessitat d'una urgent renovació i funcionant en la incertesa legal, la ciutat es queda sense capacitat d'acollir esdeveniments mitjanament importants que impliquin passar-hi una o més nits, i perd així oportunitats de dinamització econòmica. A més, en moments de més demanda (com la Patum) trobarem especialment a faltar l'hotel del Vall.

La qüestió, però, és preguntar-se com hem arribat fins aquí i entendre que no es tracta només d'un assumpte hoteler o immobiliari, sinó que l'operació de venda és la part visible d'un problema de fons de decadència local: allí on les coses van bé, els hotels no tanquen, sinó que se n'obren de nous! Però, és clar, si no s'aprofita el potencial turístic de Berga, i la indústria va de reculada, i la població minva? no hi ha moviment de gent i el desenllaç del Ciutat de Berga no podia ser gaire un altre.

I és que, en primer lloc, cal constatar que, excepte pel que fa al càmping Berga Resort, el turisme no ha acabat mai d'arrencar a la capital de la comarca. No s'ha sabut fer de la Patum (Patrimoni Immaterial de la Humanitat!!) el reclam potent que podria ser durant tot l'any, ni s'ha convertit Queralt en un parc natural i cultural de referència al país (en perdre la gran ocasió que donava el centenari de la coronació per rellançar-lo), ni s'han donat facilitats al projecte motor que hauria suposat el Parc de la Natura. Per no parlar del lamentable estat en què estan carrers i parets de la ciutat, que donen una imatge trista de la nostra vila.

D'altra banda, la indústria ja no té el gruix que tenia abans a la ciutat, i sense empreses mitjanes que tibin l'economia, el desenvolupament dels serveis també queda limitat i el jovent ha de marxar fora per guanyar-se la vida.

Finalment, en paral·lel al decaïment econòmic de la ciutat, Berga ha anat perdent població, i cada cop som més a prop dels 15.000 habitants que no pas dels 20.000 que proporcionarien un mínim gruix que faria possible moltes coses -també la viabilitat dels hotels-, alhora que més recursos per a l'Ajuntament -que vol dir per a tothom.

Per tant, el tancament del Ciutat de Berga no és només dolent perquè perdem un servei important sinó que és, també, símptoma de la debilitat econòmica local i de la pèrdua de protagonisme i d'atractivitat de Berga.